SANT ESTEVE
La figura de sant Esteve s'enquadra a principis del segle I,
moment en el qual el cristianisme era considerat una secta més del judaisme.
Segons els fets dels Apòstols, Esteve era el líder dels set
apòstols en defensa dels jueus, és a dir, aquells jueus de la diàspora que
parlaven grec malgrat viure a Jerusalem. Des d'aquesta posició, Esteve
denunciarà les preferències que l'església donava als jueus hebreus enfront
dels jueus hel·lenistes, condemnant al seu torn l'ús del Temple de Jerusalem
com seient de la idolatria contrària a la llei de Moisès i afirmant que només
Jesús estava cridat a espiritualitzar el temple.
A la mort de Sant Esteve, en morir apedregat a causa del primer màrtir en defensa Jesús el dia del seu naixement, això suposarà el final del cristianisme
com a secta del judaisme, en separar el culte cristià del culte jueu practicat
a Jerusalem. Els hel·lenistes establiran les bases del cristianisme concebut
com una religió universal, no exclusivament jueva, concepte que més tard durà a
la seva màxima expressió Sant Pau i que es ratificarà la reconciliació de
Jerusalem.
Marc Pedragosa
No hay comentarios:
Publicar un comentario