Noms

AIDA

Es coneix poc sobre Santa Aida, la seva vida va ser entre els segles III i VI .Es va entrega del tot al cristianisme, i això va provocar que la perseguissin els romans sen apersonada i martiritzada fins la seva mort quan tenia entre 24 i 28 anys .Santa Aída es venerada per l’ església catòlica i va morir el dia 2 de febrer.

És un nom propi d’ origen àrab en la seva variant a l’ espanyol .El seu significat es “ la que regressa” i el nom es va popularitza a la obra de Giuseppe Verdi. Naturalesa emotiva, amable i condescendent. Suau, cordial, sagaç. Estima l'harmonia de les formes i els mètodes persuasius. Li agrada sentir-se lloada. 

És adaptable. S'expressa airosament en qualsevol nivell. Gentil, vivaç i amigable. Estima el que està més enllà de la superfície dels éssers i de les coses. 

És ment de pensament deductiu. S'expressa com a pensador independent, amb autoritat i lleialtat, generalment en activitats exclusives, més dependent de la intuïció que de la raó. Rep augment en tasques que requereixen meditació, inspiració, immersió en les profunditats de l'ésser i de les coses. Estima el complex i el elevat, el que se sent i el que es pressent.

Podria destacar en professions com a científica, professora, ocultista, escriptora, horticultora, inventora, advocada, actriu, analista o líder religiós.

Nombre de Sort: 5

MARC

Història: Prové del llatí “Marcus”, derivat del Déu Mart.

Mart era en la mitologia romana el déu de la guerra. Venerat a Roma com un dels seus déus principals, era considerat fundador de la ciutat atès que era pare de Ròmul.

El cristianisme va ajudar a estendre aquest nom ja que Sant Marc era un dels quatre evangelistes al costat de Joan, Lluc i Mateu, autor de l'Evangeli amb el seu nom. En la iconografia cristiana es representa amb un lleó.

Per primera vegada és va aixecar una església a Venècia l’any 829 per allotjar dignament el cos de sant Marc, les relíquies del qual havien estat portades d’Alexandria .

L’any 1152, un s'atenia l'hospital de pelegrins de Sant Marc, vora la ciutat de Lleó, i el pas del pont sobre el Bernesga. El 1172, la confraria, sota el mestratge de Suero Rodríguez, és transforma en milícia de cavallers. No se'n conserva documentació ni estatuts o Reglaments, però és pot intuir que l'objectiu i l'organització n'era doble: ordena militar de cavallers, comandats paper mestre laic, per a la defensa del pont i a els camins, i ordena hospitaler de religiosos, formada per 1 comunitat monàstica amb un prior, per a l'atenció sanitària i espiritual dels pelegrins a l'hospital. Hi havia dones per l'atenció, probablement, a les pelegrines i malaltes.

Poc després, oc Abans de 1180, i per iniciativa del mateix Suero Rodríguez, l'orde s'integrà a l'orde de Sant Jaume, que es va fer càrrec de l'hospital i dels altres béns de Sant Marc. Hi pot haver tingut part el rei Ferran II de Lleó per enfortir el paper dels lleonesos en la puixant orde de Sant Jaume, dominada pels castellans. L'orde tindria una de les Seus principals a l'hospital de Sant Marc, cap del Priorat de Sant Marc de Lleó i de la diòcesi santiaguista del mateix nom. 

CELEBRACIÓ: El 25 d’abril és la festa de Sant Marc, evangelista, que en primer lloc va seguir a sant Pau, a Jerusalem, a la feina apostòlic, i més endavant va seguir els passos de sant Pere, l’anomenà el seu fill. Es diu que el seu evangeli va recollir la catequesi de Sant Pere als romans i que va instituir l'Església d'Alexandria.

ALBA

El nom “Alba” és d’origen llatí. Albus, que significa amanecer en castellà, o pell blanca. També pot provenir de l’indoeuropeu, Albh, que significa aurora. 

La història del nom Alba diu que els cristians volien conquerir Tàrrega i havien de lluitar contra els musulmans, però mai ho aconseguien la victòria. Un dia, van decidir demanar a la Verge que els ajudés. Al sortir els primers rajos del sol, o sigui, a l’Alba, els musulmans van quedar enlluernats pel sol i van ser derrotats. Els cristians, en agraïment, van construir la església de Santa María del Alba, a Tàrrega, l’any 1742.

El nom Alba té 4 sants en mesos diferents: 2 de febrer, 14 de març, i 15 i 18 d’agost, Santa Alba és el dia 15 d’agost en honor a Santa María del Alba.

A la Seu de Manresa hi ha una Mare de Déu, és la Mare de Déu de l’Alba, i està situada al altar. La original va ser cremada l’any 1979, ara hi ha una copia gòtica.

ORIOL

El nom Oriol prové del llatí("Aureolus", daurat).

Històricament s'ha fet servir com a cognom, sobretot durant l'Edat mitjana. No obstant, al segle XVII va aparèixer la figura de Sant Josep Oriol, un metge i prevere(capellà) barceloní. És considerat sant per l'església catòlica des de l'any 1809.

A Josep Oriol se li atribueixen diversos miracles, com curar cecs, sords, coixos, i fins i tot ressucitar morts. A més, es diu que va ser algú que compartia bona part de les seves possessions amb els necessitats.

A sant Josep Oriol se l'identifica per anar vestit de capellà amb una creu cristiana a la mà.

DAMIÀ

El nom de Damià prové de la antiga Grècia on s'anomenava així a la gent que es dedicava a tallar carn amb l'estri de troçar carn, també es creu que pot provenir de la paraula grega domar

El nom de Damià té dos sants els quals eren metges que curaven sense demanar res a canvi, el primer es el mes conegut i es Sant Damià dels leprosos, el qual s'exposava a contagiar-se de la lepra al oferir servei mèdic sense ànim de lucre a la illa dels leprosos, el seu sant es celebra el 26 de setembre de cada any.

El altre Sant Damià va ser un metge màrtir a Síria, la llegenda explica que va ser cremat viu i com sobrevisqué va ser nomenat sant per la Església catòlica.

Algun tret de personalitat a destacar és que són persones que la seva meta en la vida és que la gent del voltant estigui còmode i en benestar.

MARTA

El nom Marta, prové de l’arameu ( una llengua emparentada amb l’hebreu), és el femeni de Mar que en arameu significa senyor, per tant Marta significa senyora. Segons la numerologia el número de la sort és el número 5.

Aquest nom el podem trobar a la Biblia al Nou Testament, Marta és la germana de Llàtzer i Maria Magdalena,i testimoni de la resurrecció de Jesucrist. La devoció per Santa Marta va iniciar-se a França durant les creuades (campanyes militars imposades pel Papa amb l’objectiu de restablir el control cristià sobre la Terra Santa) .

Relacionat amb Santa Marta hi ha una llegenda que en un bosc proper d’Avignon hi havia un drac que matava a les persones del poble. Cedint a les súpliques dels habitants d’aquell poble Santa Marta va decidir ajudar-los. Es va dirigir cap al bosc a veure el drac, quan el va trobar el va mullar amb aigua beneïda i li va ensenyar una creu immediatament el drac es va tranquilitzar. Podem destacar que és la patrona de les mestresses de casa i la hostelaria. Hi ha certes supersticions com que allunya els marits infidels i difícils ( per la llegenda del drac) i que sempre concedeix el que li demanes però sempre et treu alguna cosa.

GEORGINA

El nom de Georgina és d'origen grec, provinent de "Georgos" (Geo-ergon), és a dir, "que treballa la terra, pagès, conreador". També vol dir que ve de Georgi.

Santa Georgina va ser una religiosa exemplar dedicada de ple al dejuni i la pregària, a Clemont-Ferrand (França) durant el segle VI. El retaule de Santa Georgina fet per Gloria Segura esta exposat al Museo de la Universidad de Alicante i narra La vida, obra i miracles d'aquesta santa per adoctrinar i alfabetitzar als homes que impedien que la dona participés en igual de condicions en les festes de Moros i Cristians. 

La festa commemorativa d'aquesta santa se celebra el 15 de febrer.

ERNEST

Prové del germànic i el seu siginificat es fort.

Història del nom

Se'n coneix molt poc de la seva vida. Havia nascut a prop de l'actual frontera alemanya amb Suïssa i es va fer benedictí. Va ser abat de l'abadia de Zwiefalten. El s.XII va deixar el seu càrrec per a unir-se a la Segona Croada i anar a Palestina, on va lluitar al costat de Conrad III d'Alemanya.

Ernest va quedar-s'hi per a evangelitzar i convertir musulmans. Va predicar en territoris islàmics com Aràbia i Pèrsia, però va ser capturat i portat a la Meca, on va ser torturat i mort.

Amb el temps, es va crear una figura llegendària era Ernest de Neresheim, que hauria estat el primer abat, cap a finals del segle XII, de l'abadia benedictina de Neresheimi. Els primers monjos benedictins de Neresheim van arribar des de Zwiefalten. Es va venerar com a sant i va tenir la seva festa el 7 d'octubre. Avui es considera llegendari.

Es representa lligat a una creu amb les mans i les cames tallades, amb un crucifix, rebent la palma del martiri.

RAMON

Etimologia: deriva del germànic (ragin: consell i mund: protector).

Història: Citem a sant Ramon de Roda, qui va ser bisbe de Roda de Isavena, refugi dels cristians durant la invasió musulmana.

Onomàstica: 31 de setembre.

Característiques:

És un home intel·ligent, fort, dinàmic, responsable, però per sobre totes les coses, molt segur de si mateix.

Es treballador i li agrada estar actualitzat amb tot el nou que pugui sortir. El seu objectiu primordial en la vida, és aconseguir l’estabilitat econòmica i si es vol dir d’aquesta manera, obtenir grans bens materials.

Sempre tractant d’ajudar els altres que ho necessiten, és un home amb grans ideals de justícia, però en el fons, li agrada ser nomenat en públic ja que estima el reconeixement públic.

Si ve li agrada sortir i divertir-se molt en la seva joventut, arriba el moment en que s’enamora i és per a tota la vida fidel, tendre, afectuós i tolerant, Ramon defensa i cuida la seva dona de per vida. També és un pare excel.lent i divertit.

Numero de la sort: 9

PAULA

Paula és un nom femení d’orígen llatí (Paulus) i va aparèixer a l' època de l' imperi romà. Paula és la variant femenina de Pablo, i a diferència de Pablo ha conservat la forma llatina original. Paula vol dir la petita,derivat de la seva arrel "paulus" i és una variant de Paola. És un nom que en els darrers anys s' ha recuperat i s' ha establert amb una certa moda.

El seu significat literal és " Aquella de petit tamany ".

Significat del nom Paula

Paula és una persona molt tímida, introvertida en si mateixa, que en alguna ocasió tracta d'ocultar la seva timidesa sota una màscara d'autoritarisme. És una treballadora nata encara que poc creativa.

Necessita estar envoltada dels seus i obtenir la seva l'aprovació en les opcions que pren en la seva vida. És una persona que es deixa portar pels altres i no és gens ranconiosa, sinó que perdona amb facilitat a tot aquell que li fa una cosa dolenta.

En l'amor és una persona que es guia més pels seus sentiments que per la lògica o per la raó. Això la portarà a tenir decepcions amoroses molt sovint.

Santoral de la Paula

Santa Paula vidua es celebra el 26 de gener. Santa Paula Frassinetti verge es conmemora el 12 juny, Santa Paula de Roma es celebra el 17 de juliol Santa Paula Isabel Cerioli el 30 juliol, Santa Paula verge i màrtir el 3 i 18 de juny, Santa Paula Gambara Costa el 24 de gener. El 9 de juliol és Santa Paulina, una variant del nom de Paula.

Santa Paula patrona de les vidues: “História”

Santa Paula vidua.

Paula neix a Roma l'any 347 en una família d'alt llinatge,la família romana dels Gracos i Escipions, emparentada amb altres famílies del mateix rang social, de molt jove va enviudar. Va estar casada, i va tenir quatre filles i un fill. Va portar una agitada vida social, interessant-se pels plaers mundans, fins a la sobtada mort del seu marit,quan ella tenía 33 anys d'edat i amb el seu fill Eustaqui decideix seguir a Sant Jeroni fins a Palestina, a Terra Santa, per l' any 382,es converteix en el seu deixeble i serà Sant Jeroni qui expliqui la seva biografia. Junts funden nombrosos monestirs i hospicis per pelegrins a Betlem.

És la co-patrona de l' ordre de Sant Jeroni.

Va guardar un dol sever, que amb el temps es va convertir en model de les vídues cristianes. A instàncies de Santa Marcela, va trobar la sortida als seus patiments abandonant la vida material i lliurant-se al servei de Déu.

Imatges de Santa Paula patrona de les viudes:

D' altres informacions i variants del nom

Santa Paula n'apareixen moltes, tant religioses com màrtirs, sent noms molt populars en l'actualitat.

Els diminutius del nom són : Pau, Paulina.

La forma masculina del nom és : Pablo, Pol, Paolo i Paulo.

La variació en italià és Paola.

És un nom amb traducció a diferents idiomes.

ANNA 

Etimologia del nom Anna : Aquest nom prové de l’hebreu, Hannah que significa " compassió , plena de gràcia o bellesa “. 

Història :La tradició cristiana coneix a Santa Anna ,esposa de Joaquim, la mare de Maria i per tant l'àvia de Jesús de Natzaret.Segons el Protoevangeli de Jaume, que és un evangeli apòcrif, escrit probablement cap a l'any 150.

Anna i el seu marit no aconseguien tenir fills , desesperat Joaquim va anar al desert i declara a Déu que no menjarà ni beurà res fins que el senyor el visiti. Mentrestant, Anna suplicava al seyor per què li donguès un fill les seves pregàries van ser escoltades i llavors un àngel es va aparèixer i els va promertre el naixement d'un fill , i així va ser . Anna és patrona de Blanes , Quebec, i patrona de les dones treballadores.

Festivitat : 26 de Juliol Festa major de Blanes , on hi ha el convent de santa Anna edificat l’any 1583 i l’any 1626 es reedificà i amplià. 

En 1876 Santa Anna es va convertir en la patrona del Quebec i aquest mateix any una basílica més gran va obrir les seves portes per ensenyar les relíquies de Santa Anna enviades pel mateix Papa des del Vaticà . Lamentablement aquesta església es va cremar el 1922 i va ser reemplaçada per l'Església de Santa Anna de Beaupré que veiem avui i que data de 1926 .

NÚRIA

El nom de Núria o Maria de Núria és un nom d’origen preromà. També es pot anomenar, informalment, Nuri. Està vinculat a Norra, variant d’Andorra i significa lloc entre muntanyes. També pot provenir del terme àrab “nur” o “nuriyah” que significa llumeneta o lluminositat.

És molt popular a Catalunya, sobretot al Ripollès, a l’Urgell, el Priorat, al Pallars Jussà, a Osona, a la Noguera, a la Conca del Barberà, a la Garrotxa i a la Cerdanya.

L'any 2012 va ser el 7è nom femení més freqüent a Catalunya. 

El 8 de setembre és la festivitat de la Mare de Déu de Núria. Aquesta festivitat és compartida amb moltes altres Mare de Déus d'arreu que tenen en comú la historia de la seva descoberta. Com la Mare de Déu de Queralt i Meritxell. 

En el cas de la Mare de Déu de Núria, la llegenda explica que un pastor la va trovar de manera miraculosa i quan les autoritats eclesiàstiques se'n van assabentar la van voler trasladar a la sèu parroquial, cosa que els va resultar imposible ja que la imatge es va fer tant pesant, que no la van poder moure del lloc on es trobava. Això els va fer entendre que la Mare de Déu es volia quedar allà on era, entremig de les muntanyes.

Juntament amb la imatge el pastor hi va trovar una olla i una campana, que també tenen la seva propia historia. Diu la llegenda que Sant Gil, un anacoreta, persona que viu en un lloc solitari entregat completament a la contemplació i a la penitencia, aïllada de la comunitat, va viure durant molts anys en una cova al mig de la vall on es dedicava completament a la oració, a la contemplació i a la penitencia.

Les poques perinences d'aquest home eren una imatge de la Mare de Déu, que ell mateix havia fet amb fusta de noguera, una olla per fer el menjar, una campana amb la que cridava als pastors quan havien d'anar a orar i a menjar i una creu. Diu la llegenda que quan el sant va haver de marxar, ho va enterrar tot per tal de protegir-ho i així va quedar durant segles i segles, fins que un pastor va descorir-ho.

La llegenda diu que, quan una parella vol tenir fills i els fills no arriben, ho pot demanar a la Mare de Déu, tot seguir han de posar el cap a l'olla i tocar la campana i si la Mare de Déu els concedeix el desig, si és un nen li han de posar Gil i si és una nena Núria.

MARIA DEL MAR

"Estimada de Déu"/"Mar"

Maria és el nom de la mare de Jesús, els seus en el món occidental és molt comú per haver-ho portat de la Mare de Déu.

La nostra Senyora del Mar és la patrona dels pescadors i de tots els homes de mar. santa Maria del Mar és una de les patrones d'Alemanya, es diu d'una llegenda que uns mareiners alemanys van trobar a una verga al mar i la van acollir, i des de que la van pujar al vaixell els hi va portar sort. Ja que era una verge, li van posar María i del Mar, pel lloc on la van trobar. Venerada a Torroella de Montgrí . Una vegada, uns pescadors d'aquesta localitat es van veure sorpresos per un gran temporal lluny de la costa . Sense esperances de salvació , van sol·licitar l'ajuda de la verge.

El nom de Mar es femení que procedeix de la nostra Senyora del Mar. El seu sant és el dia 15 d’agost.

En la mitologia grega la Mar estava personificada en Talasa , mare de Venus ( a El naixement de Venus , de Botticelli , veiem néixer a la deessa de les ones del mar ) . L'animal mític que simbolitza la mar, és el dofí . En la mitologia dels parsis es diu Mar a l' àngel dels astres , i també al Sol se li dóna el nom de Mar.

Certament la dona ha pres possessió de totes les belleses de la terra perquè li servissin de nom . No era pensable que deixés oblidada la mar , amb el seu enorme poder d'evocació . Dir Mar és pensar en fer-se a la mar i navegar per les seves immensitats . Ulls navegables , cor navegable . És apuntar-se a horitzons que es corben tocant el cel. Mar és reg, és aventura , és riquesa , és fascinació , és abisme , és immensitat. És un món pel qual podem simplement passar , o en el qual si som valents podem submergir-nos i gaudir de belleses inimaginables . Sempre és el mateix , però oferint a cada hora un nou tret de la seva inesgotable bellesa.