ENRAMADES A ARBÚCIES

Les enramades o catifes de flors és el costum de guarnir els carrers amb catifes efímeres per a celebrar el Corpus i el floriment de la primavera. Tradicionalment s’elaboraven amb pètals de flors, flors senceres i herba, però des de finals del segle XX s’experimenta amb més materials, com ara llavors, serradura i encenalls tenyits amb anilines, marro de cafè, càpsules de cafè i més materials recuperats. S'hi representen motius diversos, que poden anar lligats a la religiositat pròpia de Corpus, a temes locals, a efemèrides, etc. Tants com la imaginació i la tècnica dels catifaires permetin.

Tenen orígens molt remots, des de les decoracions amb flors i herbes que es feien a les llars romanes a la primavera, com les enramades, per bé que les decoracions florals són comunes a totes les cultures.

Les més populars són les d'Arbúcies, les de Sitges i les de Sallent.

A Arbúcies es van fer el passat 22 de maig.

Les Enramades d'Arbúcies, declarada festa tradicional d'interès nacional l'any 1999, és la festa més important d'Arbúcies. La festa més tradicional que es remunta com a mínim al s. XVI i que ha sabut adaptar-se en el transcurs del temps per mantenir-se una festa viva entre la població. Els elements de les Enramades d'Arbúcies són les catifes, la botifarrada, les passades del vespre i les del matí, les dances, les enramades i els concerts.

La primera referència escrita sobre les enramades d'Arbúcies data del 21 de juny de l'any 1589, el segle XVI, durant la Diada de Corpus. Aquesta referència es pot trobar als arxius parroquials ja que durant l'enramada de l'antiga placeta d'Arbúcies uns treballadors que plantaven un pi, per engalanar-la, quan van voler-lo aixecar va caure i va aixafar un dels treballadors.

Amb un fort caràcter religiós, durant els segles XVII, XVIII i XIX les enramades van anar canviant de format però mantenint l'estructura tradicional. A les acaballes del segle XIX ja s'havien consolidat quatre carrers d'enramada: Enramada del Damunt, que actualment és de la Plaça; Enramada del Vern, actualment del Castell; Enramada del Sorrall, i Enramada de Magne.

Durant el segle XX, amb el creixement demogràfic i urbanístic de la vila, sobretot a la zona cèntrica, va aparèixer l'enramada de la Carretera. Aquesta última addició, juntament amb els altres quatre carrers, és el format que s'ha mantingut fins avui en dia.

Fou l'any 1947 quan es van incorporar les catifes de flors naturals tal com es fan a dia d'avui, un de les característiques més distintives de les Enramades d'Arbúcies actualment. Aquestes catifes estan fetes amb pètals i són dissenyades els dies abans pels responsables dels carrers. Abans d'aquest format, les catifes florals no tenien dibuixos i es feien ofrenes florals que es llançaven al pas del Santíssim Sagrament.


A partir de l'any 1977 es va suprimir la processó del Corpus Christi, encapçalada pel pas del santíssim sa­grament, que s'havia celebrat fins aleshores. L'any 1980 es traslladaria el dia de les catifes al diumenge anterior de la diada de Corpus, que a partir d'aquell any era feiner, i juntament amb la substitució de la processó per la cercavila es va suprimir el sentit religiós de les enramades.

Des d'aleshores la festa ha esdevingut un gran esdeveniment, amb un fort component turístic, organitzada per l'Ajuntament, la comissió de festes i la col·laboració de tot el poble. L'any 2014, el diumenge d'abans de Corpus, unes 10.000 persones van recórrer els 2 km de catifes florals i es calcula que durant totes les Enramades unes 30.000 persones visiten la vila.

Actualment els diferents elements que composen les Enramades d’Arbúcies són: el concurs de catifes de flors, les passades dels carrers, les danses i sardanes, les enramades, els concerts, el ball i la cercavila.

De bon matí del diumenge abans de Corpus, els carrers s’omplen de gent atrafegada confeccionant les catifes amb dibuixos diversos i complicats. Al llarg del matí, l’asfalt va prenent a poc a poc un aspecte ben florit. Per altra banda s’ornamenten les façanes de les cases i es confeccionen arcs amb brancatges posats de banda a banda dels carrers. Al migdia té lloc el Concurs de catifes de flors naturals, en el qual s’escollirà la millor catifa de la festa. A la tarda, la desfilada de carrosses i elements festius, encapçalada pels gegants, fa el recorregut per sobre les catifes, sacrificant aquest art efímer en honor a la festa.

Les enramades s’allarguen del dijous de fins al diumenge de Corpus i els qui prenen el relleu de la festa són els diferents barris, competint entre ells per veure qui fa la festa més lluïda. La celebració a cada un dels barris comença amb la passada pels carrers enramats il·luminats amb atxes que porten els participants i a ritme del marxós Pasodoble ligero, una melodia vuitcentista. Al final del recorregut comença el ball. L’endemà té lloc la dansa, l’acte central de l’enramada, un ball sense nom, executat per parelles que estan ordenades per edat i que és una desfilada al so de la cobla, sense passos coreogràfics ni punts de dansa. A la tarda concert de la festa i ball, que seguirà per la ballada de les tres sardanes a una de les places del barri. A la nit, és un altre barri el que relleva a l’anterior i així fins que tots els barris s’han sumat a la festa.

Exemples d'enramades.

Atxes i processó a la foto inferior

(Oriol)