L'etimologia dels dies de la setmana té molta relació amb la
mitologia, provenen dels déus mitològics.La paraula setmana prové del llatí
"septimana", significa set dies.
L'orígen del nom es remonta a Roma, els romans van veure una
relació entre els seus déus i entre el cel de nit, que anava canviant cada dia.
Llavors van començar a utilitzar els noms dels planetes per anomenar els dies
de la setmana: el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn.
DIUMENGE: A l'antiga Roma es deia "dies solis", és a dir, dia del sol, iniciava la setmana. Més endevant amb l'arribada del cristianisme el nom es va canviar a "dies dominis", dia del Senyor. En teoria era el primer dia de la setmana per els romans, però segons la bíblia Déu descansava el diumenge, així que van passar aquest dia a l'últim de la setmana.
DILLUNS: En llatí "dies lunae" és a dir, dia de la Lluna. Aquest dia feia honor a la deesa Selene. Aquesta deesa era filla dels titans Hiperià i Teia. La llegends diu que Selene va veure un noi pastor que es deia Endimió adormit en una cova del mont Lamos, prop de Milet, on s'havia refugiat per descansar, i es van enamorar. Selene va demanar a Zeus que concedís a Edimió la vida eterna perquè així poguéssin estar sempre junts. Endimió, d'altra banda, va prendre la decisió de dormir un somni etern, i que només es despertaria per estar amb Selene.
Cada nit, Selene baixava a la cova del mont Lamos per visitar el seu amant adormit. D'aquest amor van néixer cinquanta filles.
És el primer dia de la setmana, antigament estava davant del dies solis per recordar el cercle etern de persecució i odi del Sol i la Lluna.
DIMARTS: Del llatí "dies martis", en honor al déu Mart, el déu de la guerra i de la crueltat. Mart era fill de Zeus i de Hera, personifica el furor bèl·lic.
DIMECRES: Del llatí "dies mercurii", en honor al déu Mercuri, el déu missatger. Fill de Júpiter i de Maia Maiestas. Es diu que la seva història és realment la del déu Hermes.
DIJOUS: Del llatí "dies jovis", en honor al déu dels jueus, però després de l'arribada del cristianisme a Roma es va atribuir aquest dia al déu Júpiter, un dels déus principals de la mitologia romana. El seu nom en grec és ZEUS.
DIVENDRES: En llatí "dies veneris", en honor a la deesa Venus, la deesa del amor, de la fertilitat i la bellesa. En aquest dia es proposava molt el casament.
DISSABTE: Del llatí "dies saturni", en honor al déu Saturn o Cronos pels grecs, déu del temps. El seu dia estava situat l'últim de la setmana romana, ja que significava el final i el pas del temps, però amb l'arribada del cristianisme aquest dia va passar a ser el penúltim, ja que l'últim va començar a ser el diumenge.
