Tradicions

 Origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones és el principi de la vida.

  Caramelles     

  

  Són unes cançons i balls populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida.

 Temàtica religiosa: cantaven la joia de la resurrecció de Crist, però en els últims temps han incorporat cançons de to festiu i, també, d'aire satíric sobre qüestions locals..

  El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d'altra gent del poble per cantar unes cançons. S'hi fan acompanyar per instruments musicals diversos (el rigo-rago, el regue-rec, el cataclinc, els bastonets o garrots, el cèrcol, el buiro, els campanillers, els ferrets, el salteri, el picacanya, el violí de pastor, la xifla, etc.).

  La cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada de cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu.

   El Cant més antic de les Caramelles ha estat els Goigs del Roser o de les Botifarres.

   Marc Pedragosa 

    

   L a mona:

   L’origen de la paraula mona ve principalment del greg .

  Muníquies: celebracions gregues dedicades a Artemísia.

  Pascorals:festes que els  pastors romans celebraven amb coques.

  Beltene o de la festa cèltica el primer de maig

"  Munna" i significa obsequi, que es el regal que feien els musulmans al seu señor. La paraula és agafada de l’arab, per la tradició pastissera.

  Cada dilluns de Pasqua, els padrins, catalans , regalaven els seus fillols. Aquest, es un menjar en forma de pastís o ou de xocolata.

  El costum és molt antiga, ja que surt al segle XV, encara que la seva elaboració principal era diferent de la que es coneix ara. Antigament la "mona" era una coca de pa circular, però també podia tenir diferents formes: un be, una gallina, una lluna, un vaixell, un molí ... però en cap d'elles faltava l'ou de xocolata o ou dusos i tants com tenia el nen/nena.

   Encara que l'ingredient de la "Mona de Pasqua" és la xocolata, les primeres "mones" que van aparèixer, a Aragó, Catalunya i altres regions de la geografia espanyola, van ser treballades amb massa de pa comú, per posteriorment passar a la massa de bescuit i ous durs, símbol de fertilitat en el món pagà. Més tard s'afegiria la xocolata que va entrar a Europa procedent d'Amèrica per Barcelona. Va ser a finals del segle XIX quan va aparèixer a França el costum de fer peces de xocolata en forma d’ou.

L  a tradició de les coques adornades amb ous va ser explotada a mitjans del segle XX per la xocolata amb el qual es esculpeixen figures fantàstiques. Les primeres mones de pastisseria es van elaborar fa més o menys cent anys. No obstant això, encara avui en alguns pobles d'Aragó es celebra el costum des de temps molt llunyans de preparar en forns comunitaris per al Diumenge de Rams, figures de massa de pa per penjar-les a les palmes i branques d'olivera.

  Significa que s’ha acabat la cuaresma.

  Els primers motlles de xocolata van ser fabricats a llauna de forma artesanal. Partint de la llauna i passant per l'estany, l'acer inoxidable s'ha arribat al motlle actual de compost d'una fina capa de plàstic.

  Ritual de la mona:

  Anar a buscar la mona, tenía i té el seu ritual: la nena o el nen, anava a casa del seu padrí / a o avi / a per recollir el tradicional pastís. El padrí regalava la mona al seu fillol des dels dos als dotze anys, edat en què se solia fa la primera comunió. A sobre de la mona es xocaven ous durs en quantitat igual a l'edat del fillol.

Hi ha una llegenda de perquè els conills posen ous.

  Gastronomia:

  Ou dur

  Pa pascual en culturas de l’Europa de L’est

  Bacallà

  Bunyols.

d

dConill de pasqua:

  La celebraven al mateix temps que els jueus, però per ells era una festa feta en memòria a la resurrecció de Jesús, tres dies després d’haver sigut crucificat.

  Antigament, la Pasqua es considerava un moment ideal per a què els conversos es batejaren.

  A Barcelona,es celebrava la processó dels enamorats. Aquesta processó es celebrava al convent de Santa Caterina. Els joves es dividien per sexes i formaven dues processons. Ells s’aplegaven a l’església i portaven la imatge de Jesús ressuscitat coberta amb un vel. Les dones es reunien al claustre i duen la imatge de la Mare de Déu, igualment tota coberta. Totes dues sortien al carrer simultàniament, fins que les dues es trobaven.

  Cartell de la pasió 2016, de César Ramírez, esperraguera, Olesa i Cervera.

   Duran els dies de semana santa, fan representacions teatrals.

k

  Paula Bover (no es poden posar les imatges, perquè no em deixa)

k