Ramon Junyent

TIÓ DE NADAL

També anomenat simplement tió, tronc de Nadal, soca, xoca o tronca. és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya, així com a Aragó, Occitània i Andorra.

 La tradició consisteix a aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l'inici de l'Advent, i portar-lo a casa, on se'l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l'alimenta diàriament fins al dia que es fa cagar. Hi ha llars on el tió és simplement una peça de fusta, un tros de suro, o una caixa. Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern. El tió és un ritual d'origen rural, significa l'abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. És l'auguri del renéixer de la natura després de l'estació hivernal.

Pels volts del dia de la Puríssima que és  el 8 de desembre, es comença a donar menjar cada dia al tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred. El tió es fa cagar per la Nit de Nadal o el mateix dia 25 de desembre, abans o després de l'àpat familiar. A les cases amb llar de foc hi ha qui hi posa el tió una estona abans de fer-lo cagar, o mentre ho fa, ja que per cagar ha d'estar encès.