KRAMPUS 

A Àustria i Alemanya , Sant Nicolau té un servent demoníac malvat que s'encarrega de fer la feina bruta , anomenat Krampus . 

Krampus és una criatura del folklore de països alpins . Segons la llegenda, aquesta criatura ( demoníaca en aparença ) castiga els nens dolents durant la temporada de Nadal , en contrast amb Sant Nicolau , qui premia els nens bons amb regals. Es diu que Krampus captura als nens particularment entremaliats en el seu sac i se'ls emporta amb ell al infern.

Segons la llegenda, aquest dimoni apareix en la nit del 5 de desembre, rondant els carrers en el que es coneix com Krampusnacht ja sigui sol o al costat de Sant Nicolau , fent sonar campanes i cadenes oxidades per espantar als nens.

La seva aparença és representada per una criatura d'aparença humanoide . El seu rostre està adornat amb banyes de cabra al front i una cabellera negra. Té el cos cobert per roba i atapeït pelatge fosc, una llengua molt llarga i vermella  i unes potes similars a les d’una cabra  . En moltes imatges és il·lustrat amb una cistella en la seva esquena , on col·loca els nens dolents per portar-los al infern o menjar-se’ls i on també  porta branques seques per castigar-los.          

Krampus és una figura que ha tingut un nou auge en els últims tempsja que a Alemanya i Àustria estan tractant de recuperar una mica de la seva identitat cultural . Tan és així que fins i tot podem trobar a gent que es vesteix de Krampus i que surten a terroritzar nens i no tan nens en èpoques nadalenques.

CURIOSITATS 

• Krampus és més vell que Jesús: Krampus va néixer com a part d'una tradició alpina pagana precristiana en la qual era descrit com una ' amenaça amb banyes de cabra que castigava als nens de tot Europa ' .

• El Krampusnacht ( " La nit de Krampus “) : Això passa el 5 de desembre. Aquest dia els teus pares poden deixar passar a aquests homes vestits de Krampus. Això és conegut com el Krampusnacht i és, probablement una de les experiències més traumàtiques si ets un nen que es porta malament .

• Els germans malvats de Krampus :  Krampus és només l'inici de l'onada demoníaca pagana europea . Només per citar un exemple , en la tradició d'Islàndia es tenen 13 ' figures ' de Santa coneguts com els Jolasveinar , cadascun més malvat i terrible que l'anterior, com Hurdaskellir , "el colpejador de portes " . A més d'aquest hi ha altres noms com " L'espia de les finestres " , "El ensuma portes" , "El roba salsitxes “…etc .

• La tradició germànica antiga : En la tradició antiga pre-cristiana es presumeix que la celebració que girava al voltant d'homes amb vestimenta de cabra,era la interpretació de la transició de nen a home a manera de prova del següent pas de creixement tant espiritual com física , hi ha indicis on es comentava que al complir certa edat els joves eren enviats a sobreviure un determinat temps al bosc amb una petita bossa de provisions havent aquests tornar sans , demostrant així la supervivència del jove en solitari . Les banyes per descomptat eren un símbol de virilitat , del pas de nen a home madur .

• La vestimenta :vestir-se de Krampus no és cap broma, tota la vestimenta els hi ha costa més de 1.000€ 

• Ha inspirat una pel·lícula : Krampus és una pel·lícula de terror amb tocs còmics inspirada en la llegenda de Krampus. La pel·lícula està dirigida per Michael Dougherty i protagonitzada per Adam Scott, Toni Collette, David Koechner, Allison Tolman, Conchata Ferrell, Emjay Anthony, Stefania LaVie Owen i Krista Stadler.

Anna 

L’ARBRE DE NADAL 

Des de l’antiguitat tant els xinesos, hebreus, o egipcis, sempre havien considerat els arbres de fulla perenne verda com símbol de la vida eterna, però les creences més fortes, i que s’acosten més a la tradició és la dels països nòrdics con Suècia, Noruega,... Aquests països i amb motiu d’una sèrie de festes paganes relacionades amb el solstici d’hivern consideraven l’avet com un arbre majestuós i amb poders.En els països nòrdics era considerat com l’arbre del naixement (triomf i naixement de la claror contra la foscor) degut a que en aquest s hiverns freds i coberts de neu ,era l’únic arbre que realment ressorgia per sobre de tots en alçada i amb verdor i eufòria. 

A Espanya no va introduir-se fins al segle XX.

Quan els primers cristians varen arribar al nord d'Europa, van descobrir que els bàrbars celebraven l'aniversari d'un dels seus déus, guarnint amb pedres , flors etc…un arbre perenne,  a una data propera al Nadal cristià. Aquest arbre simbolitzava l'arbre de l'Univers, anomenat Diví Isdrasil, en la copa del qual es trobava el cel, Asgard (és el món on viuen els déus de la nissaga dels Aesir,)i el Valhalla(la fortalesa on viuen els guerrers que serveixen a Odin després d'haver mort en la batalla); i a les arrels més fondes estaven els inferns. Posteriorment amb l'evangelització d'aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l'arbre canviant-li totalment el significat.

Significat cristià:

L'arbre mateix recorda l'arbre del Paradís, dels fruits del qual varen menjar Adam i Eva, i d'on va venir el pecat original; i per tant recorda que Jesucrist va venir a ser el Messies promès per la reconciliació. La forma triangular de l'arbre (per ser generalment una conífera), representa la Santíssima Trinitat. Els adorns simbolitzen les dondes de Déu als homes, mentre que l'estrella representa la de Betlem. Ja que l'arbre deu ser perenne, representa la vida eterna.

L'epifania

L’EPIFANIA

Epifania és una paraula que deriva del grec i que significa manifestació.

Amb aquest sentit l'epifania en el cristianisme es vincula actualment amb la festa de l'Adoració a Jesúsdels tres Reis Mags d'Orient que amb la seva presència manifestaven el reconeixement del paper de Jesús com a Messies.

També significa l’aparença, fenomen miraculós. Se celebra el fet que Jesús pren forma humana a la terra, és a dir que es dóna a conèixer, evidencia la seva divinitat. En aquest sentit, hi ha tres moments a la Bíblia que són epifànics: l’adoració dels Reis Mags, el bateig al Jordà amb sant Joan Baptista i l’inici de la seva vida pública amb el miracle de Canà. Amb el temps, només va passar a celebrar-se el primer, cosa que ha convertit la paraula epifania en sinònim erroni d’adoració dels Mags. Els Reis Mags van veure que a orient hi havia una estrella que els marcava el camí i la van anar seguint. Es va expandir per Europa, Àsia i Àfrica.

L'Església Catòlica celebra l’epifania, el 6 de gener. A la vigília, el dia 5, és tradició que arribin a les poblacions a dur joguines, llaminadures i més obsequis a la mainada. Al segle XXI els Reis són rebuts a les cavalcades, una tradició relativament recent.

     




(Núria Capdevila)



SANT INNOCENTS
El 28 de desembre, el dia de sant innocents es recorda la “Massacre dels Innocents” (el dia que el rei Herodes va ordenar la mort de tots el nens de menys de dos anys (de Judea) per poder desfer-se de Jesucrist), fent bromes a familiars i amics. Es celebrat a Espanya i a diversos països hispanoamericans.
Els origens de la celebració són els següents: per una banda prové d’una festa pagana relacionada amb les saturnianes (festes organitzades pels romans dedicades al déu Saturn), durant aquests dies els esclaus tenien més llibertat i això els permetia gastar-se bromes de diversos tipus. D’una altra banda prové del cristianisme, és la història que la Bíblia explica els patiments i la mort de persones innocents (massacre del rei Herodes).
La llufa és una silueta de paper retallada en forma de persona enganxada a l’esquena de la gent que passeja pel carrer amb l’objectiu que aquesta persona sigui la riota de la gent. La relació entre la llufa i la massacre dels innocents és a partir de la burlada de Maria i Josep dirigida al Rei Herodes perquè no decapitesin a Jesucrist i les enganyifes de molts altres pares perquè els seus fills poguéssin sobreviure.

EL MISTERI D'ELX

(MAR I ANNA)

EL RAÏM

A l’antiga Roma es creia que menjar grans de raïm ajudava a pal·liar els efectes dels empatxos. Per tant, no fóra estrany que a la primeria del segle XX en quedés algun vestigi o se’n conegués alguna notícia que inspirés els viticultors esmentats. 

Engolir dotze grans de raïm la nit de Cap d'Any mentre sonen les dotze campanades és un costum força estès a tots els Països Catalans. L'objectiu és empassar-se cada gra alhora que sona cada campanada que marca la mitjanit i, per tant, el canvi d'any. Diuen que porta bona sort i diners per a l'any que comença.

Marc Pedragosa

TORRÓ

El torró és un dolç, normalment elaborat d’atmetlla, mel i ou I cuit tradicionalment en forma rectangular. Actualment és un dolç típic per Nadal però originariàment els rics ho menjaven de postres per celebrar ocasions especials.

Antigament la mel i l’atmetlla van ser utilitzats a Al-Àndalus per la fabricació de dolços i a dia de avui (sobretot al sud d’ Espanya) encara es conserven postres d’aquestes característiques com el massapà. Per aquest motiu i un tractat trobat del segle XI (on parla d’un postre) es creu que el torró s’origina a la península aràbica i va arribar a les costes del Mediterrani (Itàlia, Espanya). La versió espanyola d’aquest torró va néixer a la província d’Alacant entre el segle XIV i  XV. El 1582 un document del poble Alacant diu que cada any (Nadal) es pagava una part del sou amb regals i un tros de torró. Els torrons que més es mengen són el de xixona i el de massapà.

Marc Pedragosa

TORTELL DE REIS

La festivitat catòlica dels Tres Reis d'Orient, tot i que té arrels paganes, ja que l'imperi Romà ja celebrava les festes d'hivern, o festes dels fruits, amb tortells fets de figues, dàtils i mel. Els romans utilitzaven les faves per votar el rei de les festes d'hivern en honor del déu Saturn.

Forma d'anella més o menys rodona o ovalada, però la massa és de la mateixa mena que la d'un brioix i el farciment, que sol ser massapà, està completament cobert, també pels costats, per la massa. Està ricament decorat de fruita confitada i fruits secs i conté dues sorpreses.

Marc Pedragosa

DIETA MEDITERRÀNIA

Les primeres referències són de l'any 1938  quan és va  estudiar l'alimentació dels habitants de l'illa de Creta. 

Dieta mediterrània és un terme que designa un tipus de dieta que des de fa segles pauta tradicionalment l'alimentació dels països banyats per la Mediterrània i que es basa en el consum de verdures, llegums, fruites, peix, i d'oli d'oliva com a greix essencial, també inclou sovint el vi. Valora la qualitat dels ingredients i la seva varietat, que se solen cuinar de manera senzilla. Des del punt de vista de la salut, tant l'OMS com la FAO la consideren un model alimentari sostenible i de qualitat.

Va passar a formar part de l'UNESCO el 2013, ja que, la candidatura va ser presentada per Espanya, Grècia, Itàlia i el Marroc.

Marc Pedragosa i Paula Bover

PREZI CASTELLERS

https://prezi.com/fahboa2bie4w/httpbarcelonaregionnetwp-contentuploadsfoto-andreu-pu/

PATRIMONI DE LA HUMANITAT

PATRIMONI DE LA HUMANITAT

El Patrimoni de la Humanitat o Patrimoni Mundial és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

A data de 25 de juny del 2014, conformen la llista del Patrimoni de la Humanitat 1007 béns, dels quals 779 són culturals, 197 naturals i 31 mixtos (culturals i naturals), pertanyents a un total de 161 estats. Des de la seva instauració el 1977, només dos béns han perdut la distinció de la UNESCO. Un cas a part són les Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, proclamades els anys 2001, 2003 i 2005; en total n'hi ha catalogades 90 arreu del món, de les quals forma part la Patum de Berga o el Misteri d'Elx. La llista fou ampliada el2009 amb 88 nous elements, com el Tribunal de les Aigües de València, i ampliada el novembre de 2010 amb elements com els castells i el Cant de la Sibil·la.^[1] Tots plegats formen part de la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Criteris de selecció:

·          - representar una obra mestra del geni creatiu humà;

·          - testimoniar un important intercanvi de valors humans al llarg d'un període de temps o dintre d'una àrea cultural del món, en el desenvolupament de l'arquitectura o la tecnologia, les arts monumentals, l'urbanisme o el disseny paisatgístic;

·         - aportar un testimoniatge únic o almenys excepcional d'una tradició cultural o d'una civilització existent o ja desapareguda;

·          - oferir un exemple eminent d'un tipus d'edifici, d'un conjunt arquitectònic o tecnològic o d'un paisatge, que il·lustri una etapa significativa de la història humana;

·         - ser un exemple eminent d'una tradició d'assentament humà, d'utilització del mar o de la terra, que sigui representativa d'una cultura (o cultures), o de la interacció humana amb el medi ambient, especialment quan aquest es torni vulnerable enfront de l'impacte de canvis irreversibles;

·         - estar directament o tangiblement associat amb esdeveniments o tradicions vives, amb idees o amb creences, amb treballs artístics i literaris d'una destacada significació universal. (El comitè considera que aquest criteri ha d'estar preferentment acompanyat d'altres criteris);

·          - contenir fenòmens naturals superlatius o àrees d'excepcional bellesa natural i importància estètica;

·         - ser un dels exemples representatius d'importants etapes de la història de la terra, incloent-hi testimoniatges de la vida, processos geològics creadors de formes geològiques o característiques neomòrfiques o fisiogràfiques significatives;

·          - ser un dels exemples eminents de processos ecològics i biològics en el curs de l'evolució dels ecosistemes;

·         - contenir els hàbitats naturals més representatius i més importants per a la conservació de la biodiversitat, incloent-hi aquells que contenen espècies amenaçades de destacat valor universal des del punt de vista de la ciència i del conservacionistes.