Segons la
tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe
durant les persecucions de Dioclecià, essent martiritzada i venerada com a
màrtir per diferents confessions cristianes.
LLEGENDA
Segons la
tradició cristiana, Eulàlia fou una noia del Pla de Barcelona, més
concretament, del Desert de Sarrià,[3] del final del segle III. Educada en el
cristianisme, encara nena, amb tretze anys i durant la persecució de Dioclecià
contra els cristians que va dur a terme el prefecte Decià, no va voler
renunciar a la seva fe i fou condemnada a patir diferents turments, fins que,
en veure els jutges que no servien per fer-la abjurar del cristianisme, la van
condemnar a morir a la creu en forma d'aspa.
D'acord amb
la tradició, la noia va patir tretze turments, tants com anys tenia. Fou
assotada, se li va estripar la carn amb garfis, li'n posaren els peus sobre
brases roents, li tallaren els pits, li fregaren les nafres amb pedra tosca, li
aplicaren oli bullent a les ferides, la van ruixar amb plom fos i la van llançar
a una bassa de calç. A més, fou ficada en una bóta plena de vidres que van fer
rodolar, va ésser cremada a una foguera, tancada amb puces perquè la piquessin
i, finalment, crucificada.
MOTIU DE
LA FESTA
12 de
Febrer La festa ret homenatge a santa
Eulàlia, patrona de la ciutat fins al segle XVII. El llegendari barceloní
explica que en l’època de l’emperador romà Dioclecià, al segle IV, s’ordenà que
fossin perseguits tots els cristians que hi havia a l’imperi. A Barcelona,
molts es van amagar i uns quants van fugir. En vista d’aquella situació,
Eulàlia, una nena de tretze anys que vivia en un mas de Sarrià, va demostrar
una gran valentia presentant-se al cònsol Dacià per rebel·lar-se contra aquells
actes tan injustos. Eulàlia fou empresonada i castigada, però no es va deixar
vèncer i va lluitar tant pels seus ideals que van acabar costant-li la vida.
D’ençà d’aleshores, aquella nena va passar a ser un símbol de solidaritat i de
defensa de la justícia i encara avui és venerada pels barcelonins.
No hay comentarios:
Publicar un comentario