DITES DE JULIOL

Pel juliol molt soroll i no plou.
Pel juliol, amb poc foc bull el perol.
Pel juliol, asseca les figues al sol.

Mar Gordillo

MAKEUPMAR

Mar Gordillo

LOGO GEORGINA

Logo Marc

Marc Pedragosa

LOGO ORIOL

oriol

STUDYMIND

LOGO

DITES DEL FEBRER

Guarda llenya al llenyer per quan arribi el Febrer.
Pel Febrer, abriga’t bé.
Pel Febrer, un dia dolent i l’altre també.
Pel Febrer, una estona al sol i una altra al foguer.
Si el Febrer riu, el fred reviu.
Febrer el curt, amb vint-i-vuit dies s' en surt.

DITES DE SEPTEMBRE

A setembre, carabasses.

Agost i setembre, pocs els entenen.

Al setembre, el qui tinga blat que sembre.

Al setembre, el vi està per vendre.

Al setembre, no fa cap arruga el ventre.

-Damià Corominas 

LOGO

TRISKEL

Símbol geomètric celta i curvilini format per tres braços en espiral que s’uneixen en un punt central en forma de cercle o triangle formant una èlice.

El 3 és el número més sagrat per a la cultura celta i representa la perfecció i l’equilibri entre el cos i la ment.

Aquest símbol sagrat i màgic només el podien portar els druides, és a dir, sacerdots que s’encarregaven de conservar i transmetre les tradiccions relegioses i administrar la justícia. Per a ells representava l’aprenentatge, el passat, el present i el futur.

 

Era utilitzat per curar ferides i alleutjar la febre.

(Druida)

La primera espiral representa les sensacions i els sentits, els límits i les capacitats del cos. La segona espiral representa la conciència i la raó, el camí de les idees i el pensament. I la tercera espiral representa el dur camí de l’ànima, aprenent del món i dels deus.

Per la cultura cristiana significa la trinitat, (pare) (fill) i (esperit sant).

El triskel té múltiples simbologies: Força saviesa i amor, els déus de la nit Taranis, Teurares i ésus, representa les tres cares del sol, alba, capvespre i nit, és la representació de les tres facetes de l’éssser humà, infantesa, maduresa i vellesa, és símbol de bona sort i contra el mal d’ull.

                              

(Triskel)

 

(NÚRIA CAPDEVILA)

LOGO

(NÚRIA CAPDEVILA)

ARCO

Fira Internacional d'Art Contemporani(ARCO)

Es tracta d'un esdeveniment dedicat als amants de l'art i el col·leccionisme que obrirà les portes a 218 galeries procedents de 29 països. Una mostra a la qual asistirán més de 200.000 visitants, entre aficionats i professionals, i que suposarà un viatge al voltant del món a través de les seves obres i el talent dels seus creadors.


El 2016 serà el aniversari i tindrà lloc del 24 al 28 de febrer a Fira de Madrid.

Per celebrar tan simbòlica data , s'està treballant en un nou projecte que compta amb l'especial implicació dels diferents protagonistes que han contribuït amb l'aportació de continguts a l'evolució de la Fira durant aquests anys. Així , com a part del seu homenatge , ARCOmadrid convidarà a galeries , institucions , professionals i col·leccionistes d'art que han participat en les últimes 35 edicions per celebrar aquesta singular convocatòria que busca unir una revisió del passat i , alhora , una projecció del futur i de les noves generacions de l'art contemporani.

Aquest programa commemoratiu anul·la aquest any al país convidat.





(Anna Escribano)

REFRANYS DEL MES DE JUNY

  

1. Al juny, l'estiu no és lluny. 
2. Pel juny, falç al puny. 
3. Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny.
4. Al juny, el fred s'esmuny. 
5. Pel juny, l'albercoc, en vuit dies és groc.

 

 

 

Dites de novembre

DITES DEL NOVEMBRE

Novembre acabat, hivern començat.

Qui pel novembre no ha sembrat, que no sembri que ja és tard.

A primers de novembre, el teu foc ja pots encendre.

Malalt que no es cura el novembre, la mort espera.

REFRANYS DE MARÇ

Quan el març trona, l'ametlla és bona.

El que pel març fa el dia 3 fa tota la resta del mes.

Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot.

El març marceja, i la gent bogeja.

Quan l'oreneta no ve pel març, l'hivern és llarg.

(Georgina López)

L’ANVERSARI

L’aniversari és un terme que es fa servir per anomenar el dia en que una persona compleix anys, o un esdeveniment important per recordar. Els aniversaris acostumen a venir acompanyats d’una festa o d’un ritu de pas (marca el pas del cicle vital del naixement a la adultesa, aparellament i mort. Concepte etnològic introduït per Arnold van Gennep, on diu que en el seu desenvolupament social un individu ha de dur a terme nombroses transicions entre la joventut i l'edat adulta, entre la solteria i el matrimoni, entre no pertànyer i pertànyer a un grup, entre viatjar i retornar, com per exemple el ritu de la iniciació o el bar mitsvà).

La paraula aniversari prové del llatí, annus (any) i verto (girar, canviar).

La costum de celebrar els aniversaris es remunta a molt temps enrere en la història. Neixen dins el domini de la màgia i la religió. En l'antiguitat, els costums de felicitar, donar regals i fer una festa -amb les espelmes enceses que la completant tenien el propòsit de protegir dels dimonis al qual celebrava el seu aniversari, i de garantir la seva seguretat durant l'any entrant. Fins al quart segle, el cristianisme va rebutjar la celebració d'aniversari com un costum pagana.

Amb la consolidació de l'Església Catòlica, la tradició va cessar per considerar pagana i, contràriament a la tradició popular, els dies de celebració eren quan algú moria. No obstant això, aquest costum va ressorgir entre els camperols alemanys en l'Edat Mitjana, a través d'un nou tipus de celebració que van cridar "kinderfest"

El costum del pastis amb les espelmes enceses començar amb els grecs. Es posaven sobre els altars del temple de Artemis coques rodones com la lluna, fetes amb mel, que tenien ciris encesos. La creença folklòrica és que les espelmes d'aniversari estan dotades de màgia especial per concedir desitjos. Els ciris encesos i els focs relacionats amb els seus sacrificis han tingut un significat místic especial des del temps en què l'home va començar a erigir altars als seus déus. De manera que les espelmes d'aniversari rendeixen honra i tribut a la criatura que celebra el seu aniversari i li porten bona sort.També formaven part d'un ritual que protegia a l'homenatjat dels mals esperits durant un any.  Les salutacions d'aniversari i les felicitacions són part intrínseca d'aquesta festa.

(Georgina López)

ETIMOLOGIA DELS DIES DE LA SETMANA

L'etimologia dels dies de la setmana té molta relació amb la mitologia, provenen dels déus mitològics.La paraula setmana prové del llatí "septimana", significa set dies. 

L'orígen del nom es remonta a Roma, els romans van veure una relació entre els seus déus i entre el cel de nit, que anava canviant cada dia. Llavors van començar a utilitzar els noms dels planetes per anomenar els dies de la setmana: el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. 

DIUMENGE: A l'antiga Roma es deia "dies solis", és a dir, dia del sol, iniciava la setmana. Més endevant amb l'arribada del cristianisme el nom es va canviar a "dies dominis", dia del Senyor. En teoria era el primer dia de la setmana per els romans, però segons la bíblia Déu descansava el diumenge, així que van passar aquest dia a l'últim de la setmana.

DILLUNS: En llatí "dies lunae" és a dir, dia de la Lluna. Aquest dia feia honor a la deesa Selene. Aquesta deesa era filla dels titans Hiperià i Teia. La llegends diu que Selene va veure un noi pastor que es deia Endimió adormit en una cova del mont Lamos, prop de Milet, on s'havia refugiat per descansar, i es van enamorar. Selene va demanar a Zeus que concedís a Edimió la vida eterna perquè així poguéssin estar sempre junts. Endimió, d'altra banda, va prendre la decisió de dormir un somni etern, i que només es despertaria per estar amb Selene.

Cada nit, Selene baixava a la cova del mont Lamos per visitar el seu amant adormit. D'aquest amor van néixer cinquanta filles.

És el primer dia de la setmana, antigament estava davant del dies solis per recordar el cercle etern de persecució i odi del Sol i la Lluna.

DIMARTS: Del llatí "dies martis", en honor al déu Mart, el déu de la guerra i de la crueltat. Mart era fill de Zeus i de Hera, personifica el furor bèl·lic.

DIMECRES: Del llatí "dies mercurii", en honor al déu Mercuri, el déu missatger. Fill de Júpiter i de Maia Maiestas. Es diu que la seva història és realment la del déu Hermes. 

DIJOUS: Del llatí "dies jovis", en honor al déu dels jueus, però després de l'arribada del cristianisme a Roma es va atribuir aquest dia al déu Júpiter, un dels déus principals de la mitologia romana. El seu nom en grec és ZEUS.

DIVENDRES: En llatí "dies veneris", en honor a la deesa Venus, la deesa del amor, de la fertilitat i la bellesa. En aquest dia es proposava molt el casament.

DISSABTE: Del llatí "dies saturni", en honor al déu Saturn o Cronos pels grecs, déu del temps. El seu dia estava situat l'últim de la setmana romana, ja que significava el final i el pas del temps, però amb l'arribada del cristianisme aquest dia va passar a ser el penúltim, ja que l'últim va començar a ser el diumenge.

REFRANYS MES D'AGOST

1.     Quan l’agost plora, la verdura és bona.
2.     Ni a l’agost caminar, ni al desembre navegar.
3.        Sant Roc s’enamorà d’un gos i jo de vós. 
4.        Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc. 

 

(Sant Roc).

(NÚRIA CAPDEVILA)

ELS GRAMMY

Els Premis Grammy, presentats per la Recording Academy o Acadèmia d'Enregistrament (una associació d'estatunidencs professionalment involucrats en la indústria de la música enregistrada) per reconèixer acompliments extraordinaris en la indústria discogràfica. Els Grammys, que normalment se celebren al febrer, es consideren l'equivalent als Premis Oscar, en el món de la música. Es van originar als anys 50.

Premis d'aquest any:

Mejor grabación del año: ’Uptown Funk' (Mark Ronson y Bruno Mars)
Mejor álbum del año: '1989' (Taylor Swift)
Mejor canción del año (composición): 'Thinking Out Loud' (Ed Sheeran)
Mejor artista novel: Meghan Trainor
Mejor actuación pop solista: 'Thinking Out Loud' (Ed Sheeran)
Mejor actuación pop de dúo o grupo: 'Uptown Funk' (Mark Ronson y Bruno Mars)
Mejor álbum de pop vocal: '1989' (Taylor Swift)
Mejor álbum de música electrónica o dance: 'Skrillex And Diplo Present Jack Ü' (Skrillex y Diplo)
Mejor actuación rock: 'Don’t Wanna Fight' (Alabama Shakes)
Mejor canción rock (composición): 'Don’t Wanna Fight' (Alabama Shakes)
Mejor álbum rock: 'Drones' (Muse)
Mejor álbum de música alternativa: 'Sound & Color' (Alabama Shakes)
Mejor canción de R&B (composición): 'Really Love' (D’Angelo y Kendra Foster)
Mejor álbum de música urbana contemporánea: 'Beauty Behind The Madness' (The Weeknd)
Mejor álbum de R&B: 'Black Messiah' (D’Angelo y The Vanguard)
Mejor actuación rap: 'Alright' (Kendrick Lamar)
Mejor canción rap (composición): 'Alright' (Kendrick Lamar)
Mejor álbum rap: 'To Pimp A Butterfly' (Kendrick Lamar)
Mejor canción country (composición): 'Girl Crush' (Little Big Town)
Mejor álbum country: 'Same Trailer Different Park' (Kacey Musgraves)
Mejor álbum de jazz latino: 'Made In Brazil' (Eliane Elias)
Mejor álbum de pop latino: 'A Quien Quiera Escuchar' (Ricky Martin)
Mejor álbum latino de música rock, urbana o alternativa: empate entre 'Hasta La Raíz' (Natalia Lafourcade) y 'Dale' (Pitbull
Mejor álbum de música regional mexicana: 'Realidades - Deluxe Edition' (Los Tigres Del Norte)
Mejor álbum latino de música tropical: 'Son De Panamá' (Rubén Blades con Roberto Delgado & Orchestra)
Mejor álbum de blues: 'Born To Play Guitar' (Buddy Guy)
Mejor álbum reggae: 'Strictly Roots' (Morgan Heritage)
Mejor álbum de músicas del mundo: 'Sings' (Angelique Kidjo)
Mejor vídeo musical: 'Bad Blood' (Taylor Swift y Kendrick Lamar)
Mejor película musical: 'Amy' (Amy Winehouse).

ELS ÒSCARS

Els Òscars són uns premis que atorga l’Acadèmia de les arts i el cinema de Hollywood cada any. Es donen en reconeixement del bon treball als professionals del cinema. Són els premis més prestigiosos de la indústria. Els possibles Òscars als que es poden optar són els següents:

· Oscar a la millor pel·lícula

· Oscar al millor director

· Oscar al millor actor

· Oscar a la millor actriu

· Oscar al millor actor secundari

· Oscar a la millor actriu secundària

· Oscar al millor guió original

· Oscar al millor guió adaptat

· Oscar a la millor fotografia

· Oscar al millor muntatge

· Oscar a la millor banda sonora

· Oscar a la millor cançó original

· Oscar a la millor direcció artística

· Oscar al millor vestuari

· Oscar al millor maquillatge

· Oscar al millor so

· Oscar a la millor edició de so

· Oscar als millors efectes visuals

· Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa

· Oscar a la millor pel·lícula d'animació

· Oscar al millor documental

· Oscar al millor curtmetratge

Es van començar a donar els premis l’any 1929.


La famosa estatueta va ser dissenyada per Cedric Gibbons i esculpida per George Stanley. Medeix 34cm i és de bronze banyat en or. No obstant, entre el 1942 i el 1945, degut a la guerra, es va fer en guix. L’estàtua té 5 radis que representen les 5 branques del cinema: actor, guionista, director, productor i tècnic.

Hi ha 3 teories sobre l'origen del nom.

La bibliotecària de l’acadèmia va referir-se a l’estatueta com a “Òscar” perquè s’assemblava al seu tiet. El nom va ser adoptat oficialment l’any 1939.

Betty Davis va firmar que l’estatueta la van posar en honor al nom del seu marit.

Eleonor Lillebert va exclamar que s’assemblava al rei Òscar II.

FILMS NOMINATS AQUEST ANY

El puente de los espías, de Steven Spielberg

Brooklyn, de John Crowley

Mad Max: Furia en la carretera, de George Miller

Marte, de Ridley Scott

El renacido, de Alejandro González Iñárritu

La habitación, de Lenny Abrahamson

Spotlight, de Thomas McCarthy

FILMS AMB MÉS ÒSCARS

11- Titanic, Ben-hur, El senyor dels Anells(El retorn del Rei).

SANTA EULÀLIA

 

Segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, essent martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.

LLEGENDA

Segons la tradició cristiana, Eulàlia fou una noia del Pla de Barcelona, més concretament, del Desert de Sarrià,[3] del final del segle III. Educada en el cristianisme, encara nena, amb tretze anys i durant la persecució de Dioclecià contra els cristians que va dur a terme el prefecte Decià, no va voler renunciar a la seva fe i fou condemnada a patir diferents turments, fins que, en veure els jutges que no servien per fer-la abjurar del cristianisme, la van condemnar a morir a la creu en forma d'aspa.

D'acord amb la tradició, la noia va patir tretze turments, tants com anys tenia. Fou assotada, se li va estripar la carn amb garfis, li'n posaren els peus sobre brases roents, li tallaren els pits, li fregaren les nafres amb pedra tosca, li aplicaren oli bullent a les ferides, la van ruixar amb plom fos i la van llançar a una bassa de calç. A més, fou ficada en una bóta plena de vidres que van fer rodolar, va ésser cremada a una foguera, tancada amb puces perquè la piquessin i, finalment, crucificada.

MOTIU DE LA FESTA

12 de Febrer   La festa ret homenatge a santa Eulàlia, patrona de la ciutat fins al segle XVII. El llegendari barceloní explica que en l’època de l’emperador romà Dioclecià, al segle IV, s’ordenà que fossin perseguits tots els cristians que hi havia a l’imperi. A Barcelona, molts es van amagar i uns quants van fugir. En vista d’aquella situació, Eulàlia, una nena de tretze anys que vivia en un mas de Sarrià, va demostrar una gran valentia presentant-se al cònsol Dacià per rebel·lar-se contra aquells actes tan injustos. Eulàlia fou empresonada i castigada, però no es va deixar vèncer i va lluitar tant pels seus ideals que van acabar costant-li la vida. D’ençà d’aleshores, aquella nena va passar a ser un símbol de solidaritat i de defensa de la justícia i encara avui és venerada pels barcelonins.

Sant Valentí

El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer. En molts països és considerat el Dia dels Enamorats, celebrat en aquesta data perquè es creia que era el dia en què les aus triaven parella. A Colòmbia, per motius comercials, aquesta festa se celebra el tercer cap de setmana de setembre i es coneix com a Dia de l'Amor i l'Amistat. En l'actualitat, se celebra mitjançant l'intercanvi de notes d'amor conegudes com a "valentines", amb símbols com la forma simbòlica del cor i Cupido. (Divinitat romana que es fa responsable dels amors i les passions dels mortals.) 

A Catalunya el dia dels enamorats se celebra el 23 d'abril, Sant Jordi.

El dia de Sant Valentí és un reclam ja que les botigues aconsegueixen que la gent compri un petit detall per la seva parella aquest dia. 

L’arrel és de Luppercalies que lupus vol dir llop. 

Segons explica la llegenda, Sant Valentí era un sacerdot que exercia a Roma durant el segle III. En aquell moment, governava Claudi II, qui va decidir prohibir la celebració de matrimonis entre joves, perquè creia que els solters sense família eren millors soldats, perquè no tenien tants lligams. El sacerdot Valentí no va estar gens d'acord amb la mesura i va començar a casar parelles d'amagat. 

Quan l'emperador va saber-ho, va ordenar la detenció del sacerdot Valentí. Llavors l'oficial Asterius, encarregat d'empresonar-lo, va voler ridiculitzar i posar a prova en Valentí i va desafiar-lo demanant-li que tornés la vista a la seva filla Julia, que va néixer cega i ell va acceptar i va eliminar-li la ceguesa en nom del Senyor. 

Aquest fet va revolucionar l'Asterius i tota la seva família, la qual va convertir-se al cristianisme, però tot i així va ser empresonat i executat el 14 de febrer de l'any 270. La Julia, agraïda pel que en Valentí havia fet per ella va plantar un ametller de flors rosades al costat de la seva tomba. D'aquí que l'ametller sigui símbol d'amor i amistat de llarga durada.

(Núria Capdevila) 

LA SETMANA DELS BARBUTS

LA SETMANA DELS BARBUTS

En la tradció catalana , la setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15,16 i 17 de gener , corresponents als sants .Pau Ermità, Maur Abat i Antoni Abat .Aquests tres sants són representats amb tres llargues barbes .

És considera la setmana més freda de l'any , hi ha proves del 1948 de l'historiador Eduard Fontserè que ho proven. 

PAU L'ERMITÀ 

Va ser un anacoreta ( persona que viu en un lloc solitari, aïllat de la societat) i el primer dels eremites cristians .

Pau va marxar al desert de Tebes durant la persecució de Deci i Valerià any 250. Va viure a les muntanyes d'aquest desert , en una cova propera a una font i una palmera, amb les fulles es vestia i amb la fruita menjava .Va viure així durant 43 anys i llavors un corb va començar a portar-li un tros de pa cada dia . Va viure a la cova fins a la seva mort als 113 anys.

MAUR ABAT 

Va ser el primer i principal deixeble de Benet de Núrsia junt amb sant Plàcid de Subiaco, i abat d'un monestir de l'ordre. .

*Benet de Núrsia : patrici romà i cristià , fundador de monestir i autor de la regula ( codi de vida monàstica) . 

ANTONI ABAT 

Va ser un monjo cristià pioner de l'eremitisme .És considerat partó dels animals de peu rodó , per extensió de tots els animals domèstics , així com des traginers ( treballa transoprtant mercaderia ) .

La llegenda explica que era un amant dels animlas i quan en veia un de ferit el curava i cuidava .Així ho va fer amb un porquet ,que, per mosrar-li ell seu agraïment va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida , per aixó de'l anomena sant Antoni del porquet .