Onomàstica: 29 d'octubre.
Patró de Girona, d'on havia estat bisbe.
Iconografia:
Se'l distingeix per portar accessoris distintius de bisbe, com ara el barret(mitra, amb tall central) i el bastó(bacu).
També se'l coneix com a Narcís de les mosques. Segons la llegenda,l'any 1285 les tropes franceses assetjaven Girona i van aconseguir entrar a la ciutat. A sant Fèlix, van profanar el sepulcre de sant Narcís. Al trencar-lo, van sortir mosques de dins que van picar les tropes franceses. Van matar 4.000 cavalls i 20.000 soldats. A més, es diu que el fet es va repetir els segles XVII i a inicis del XIX.
A continuació, una pintura que Dalí va dedicar a Narcís, titulada "La Metamorfosi de Narcís".
Segons la mitologia grega, Narcís era un jove molt bell. Tant nois com noies estaven enamorats d'ell profundament. Qui més ho estava era Eco, a qui Hera havia condemnat a repetir les últimes paraules de tot el que se li digués. Un dia, Narcís estava caminant pel bosc on hi havia Eco. Narcís va preguntar "hi ha algú aquí?" i Eco va respondre "aquí, aquí." Com que no podia veure-la, Narcís va cridar "Vine." Eco va respondre "vine, vine". Llavors va sortir amb els braços oberts i Narcís la va rebutjar cruelment. La nimfa va marxar a una cova fins que va consumir la seva veu.
Com a càstig Nèmesi, la deesa de la venjança, va castigar Narcís fent que s'enamorés d'ell mateix. Un dia va contemplar la seva imatge al riu i, enamorat, va caure-hi. En honor seu hi va néixer una flor, coneguda com a Narcís.
No hay comentarios:
Publicar un comentario