SANT MARTÍ

SANT MARTÍ

Sant Martí de Tours, va néixer a Pannònia, actual Hongria i va morir a Gàl.lia. (segle IV) Va ser un bisbe d’un municipi francès anomenat Tours. Va ser venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Va ser un dels sants més importants a l’Edat Mitjana.

La seva omonàstica és l’11 de setembre.

Va ser fill d'un oficial de l'exèrcit romà, que li va donar el nom de Martinus en honor del déu de la guerra Mart.

Sant Martí ha estat considerat el patró de l’orde de cavalleria, abans que sant Jordi i sant Jaume, i ha estat tingut per protector dels que tractaven amb cavalls, mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó.

La devoció a Sant Martí va ser molt important a Occitània i entre les tropes franques. La història conta que quan els exèrcits francesos van ajudar als catalans en la Reconquesta contra els sarraïns, els soldats francs erigien una capella en agraïment a sant Martí dalt de cada turó reconquerit, entre ells el de Sant Martí del Canigó. Aquesta devoció es va estendre per Catalunya i per això encara avui més d’una trentena de viles el tenen per patró.    

La versió catalana de la vida del sant explica que un dia gèlid de novembre, i anant a lluitar, es va trobar amb un captaire tremolant de fred i mig mort de gana. Martí va voler socórrer el vagabund i, en nom de Jesucrist, va donar-li la meitat dels queviures que duia i una part de la seva capa, que va tallar amb la seva espasa i que el captaire va utilitzar per abrigar-se. La llegenda explica que tot just pronunciar el nom de Jesucrist, el cel es va obrir, el Sol va brillar esplendorós i es va formar un gran Arc de Sant Martí que va fondre la neu i enretirar el fred, ajudant d’aquesta manera al vagabund. Per aquest motiu hom coneix l’interludi de bonança que cada any té lloc a mitjans de novembre amb el nom d’Estiuet de Sant Martí. També a partir d’aquesta llegenda el sant és representat com a prototip de cavaller medieval, un guerrer que, damunt un cavall blanc i una espasa a la mà, dóna un tros de la seva capa a un captaire.

La relació de sant Martí amb l'Arc Iris s'explica també d'una manera molt més senzilla i sense connotacions religioses: mitjans de novembre és un període bàsicament plujós, amb pluges freqüents que, en aturar-se en sec, sovint deixen pas a l'aparició de l'Arc de Sant Martí.

(Núria)