LOGO

(NÚRIA CAPDEVILA)

ARCO

Fira Internacional d'Art Contemporani(ARCO)

Es tracta d'un esdeveniment dedicat als amants de l'art i el col·leccionisme que obrirà les portes a 218 galeries procedents de 29 països. Una mostra a la qual asistirán més de 200.000 visitants, entre aficionats i professionals, i que suposarà un viatge al voltant del món a través de les seves obres i el talent dels seus creadors.


El 2016 serà el aniversari i tindrà lloc del 24 al 28 de febrer a Fira de Madrid.

Per celebrar tan simbòlica data , s'està treballant en un nou projecte que compta amb l'especial implicació dels diferents protagonistes que han contribuït amb l'aportació de continguts a l'evolució de la Fira durant aquests anys. Així , com a part del seu homenatge , ARCOmadrid convidarà a galeries , institucions , professionals i col·leccionistes d'art que han participat en les últimes 35 edicions per celebrar aquesta singular convocatòria que busca unir una revisió del passat i , alhora , una projecció del futur i de les noves generacions de l'art contemporani.

Aquest programa commemoratiu anul·la aquest any al país convidat.





(Anna Escribano)

REFRANYS DEL MES DE JUNY

  

1. Al juny, l'estiu no és lluny. 
2. Pel juny, falç al puny. 
3. Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny.
4. Al juny, el fred s'esmuny. 
5. Pel juny, l'albercoc, en vuit dies és groc.

 

 

 

Dites de novembre

DITES DEL NOVEMBRE

Novembre acabat, hivern començat.

Qui pel novembre no ha sembrat, que no sembri que ja és tard.

A primers de novembre, el teu foc ja pots encendre.

Malalt que no es cura el novembre, la mort espera.

REFRANYS DE MARÇ

Quan el març trona, l'ametlla és bona.

El que pel març fa el dia 3 fa tota la resta del mes.

Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot.

El març marceja, i la gent bogeja.

Quan l'oreneta no ve pel març, l'hivern és llarg.

(Georgina López)

L’ANVERSARI

L’aniversari és un terme que es fa servir per anomenar el dia en que una persona compleix anys, o un esdeveniment important per recordar. Els aniversaris acostumen a venir acompanyats d’una festa o d’un ritu de pas (marca el pas del cicle vital del naixement a la adultesa, aparellament i mort. Concepte etnològic introduït per Arnold van Gennep, on diu que en el seu desenvolupament social un individu ha de dur a terme nombroses transicions entre la joventut i l'edat adulta, entre la solteria i el matrimoni, entre no pertànyer i pertànyer a un grup, entre viatjar i retornar, com per exemple el ritu de la iniciació o el bar mitsvà).

La paraula aniversari prové del llatí, annus (any) i verto (girar, canviar).

La costum de celebrar els aniversaris es remunta a molt temps enrere en la història. Neixen dins el domini de la màgia i la religió. En l'antiguitat, els costums de felicitar, donar regals i fer una festa -amb les espelmes enceses que la completant tenien el propòsit de protegir dels dimonis al qual celebrava el seu aniversari, i de garantir la seva seguretat durant l'any entrant. Fins al quart segle, el cristianisme va rebutjar la celebració d'aniversari com un costum pagana.

Amb la consolidació de l'Església Catòlica, la tradició va cessar per considerar pagana i, contràriament a la tradició popular, els dies de celebració eren quan algú moria. No obstant això, aquest costum va ressorgir entre els camperols alemanys en l'Edat Mitjana, a través d'un nou tipus de celebració que van cridar "kinderfest"

El costum del pastis amb les espelmes enceses començar amb els grecs. Es posaven sobre els altars del temple de Artemis coques rodones com la lluna, fetes amb mel, que tenien ciris encesos. La creença folklòrica és que les espelmes d'aniversari estan dotades de màgia especial per concedir desitjos. Els ciris encesos i els focs relacionats amb els seus sacrificis han tingut un significat místic especial des del temps en què l'home va començar a erigir altars als seus déus. De manera que les espelmes d'aniversari rendeixen honra i tribut a la criatura que celebra el seu aniversari i li porten bona sort.També formaven part d'un ritual que protegia a l'homenatjat dels mals esperits durant un any.  Les salutacions d'aniversari i les felicitacions són part intrínseca d'aquesta festa.

(Georgina López)

ETIMOLOGIA DELS DIES DE LA SETMANA

L'etimologia dels dies de la setmana té molta relació amb la mitologia, provenen dels déus mitològics.La paraula setmana prové del llatí "septimana", significa set dies. 

L'orígen del nom es remonta a Roma, els romans van veure una relació entre els seus déus i entre el cel de nit, que anava canviant cada dia. Llavors van començar a utilitzar els noms dels planetes per anomenar els dies de la setmana: el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. 

DIUMENGE: A l'antiga Roma es deia "dies solis", és a dir, dia del sol, iniciava la setmana. Més endevant amb l'arribada del cristianisme el nom es va canviar a "dies dominis", dia del Senyor. En teoria era el primer dia de la setmana per els romans, però segons la bíblia Déu descansava el diumenge, així que van passar aquest dia a l'últim de la setmana.

DILLUNS: En llatí "dies lunae" és a dir, dia de la Lluna. Aquest dia feia honor a la deesa Selene. Aquesta deesa era filla dels titans Hiperià i Teia. La llegends diu que Selene va veure un noi pastor que es deia Endimió adormit en una cova del mont Lamos, prop de Milet, on s'havia refugiat per descansar, i es van enamorar. Selene va demanar a Zeus que concedís a Edimió la vida eterna perquè així poguéssin estar sempre junts. Endimió, d'altra banda, va prendre la decisió de dormir un somni etern, i que només es despertaria per estar amb Selene.

Cada nit, Selene baixava a la cova del mont Lamos per visitar el seu amant adormit. D'aquest amor van néixer cinquanta filles.

És el primer dia de la setmana, antigament estava davant del dies solis per recordar el cercle etern de persecució i odi del Sol i la Lluna.

DIMARTS: Del llatí "dies martis", en honor al déu Mart, el déu de la guerra i de la crueltat. Mart era fill de Zeus i de Hera, personifica el furor bèl·lic.

DIMECRES: Del llatí "dies mercurii", en honor al déu Mercuri, el déu missatger. Fill de Júpiter i de Maia Maiestas. Es diu que la seva història és realment la del déu Hermes. 

DIJOUS: Del llatí "dies jovis", en honor al déu dels jueus, però després de l'arribada del cristianisme a Roma es va atribuir aquest dia al déu Júpiter, un dels déus principals de la mitologia romana. El seu nom en grec és ZEUS.

DIVENDRES: En llatí "dies veneris", en honor a la deesa Venus, la deesa del amor, de la fertilitat i la bellesa. En aquest dia es proposava molt el casament.

DISSABTE: Del llatí "dies saturni", en honor al déu Saturn o Cronos pels grecs, déu del temps. El seu dia estava situat l'últim de la setmana romana, ja que significava el final i el pas del temps, però amb l'arribada del cristianisme aquest dia va passar a ser el penúltim, ja que l'últim va començar a ser el diumenge.