martes, 24 de mayo de 2016

Girona, temps de flors

Girona, temps de flors

És festa que consisteix en l'exposició de flors en monuments, patis i jardins per tota la ciutat de Girona. Paral·lelament es desenvolupen concursos de fotografia i aparadors.


Constitueix una de les festes primaverals més espectaculars del país, on tots els racons de Girona s'omplen de composicions florals. També és una ocasió ideal per visitar els patis i jardins del Barri Vell que són oberts al públic durant aquestes dates.



Temps de Flors va començar a celebrar l'any 1955 com una simple exposició de flors a l'església de Sant Domingo. Al llarg dels anys la mostra ha evolucionant fins a esdevenir una espectacular mostra de creacions florals, clàssiques o experimentals, en els monuments més emblemàtics de la ciutat.











Anna Escribano 

ENRAMADES A ARBÚCIES



Les enramades o catifes de flors és el costum de guarnir els carrers amb catifes efímeres per a celebrar el Corpus i el floriment de la primavera. Tradicionalment s’elaboraven amb pètals de flors, flors senceres i herba, però des de finals del segle XX s’experimenta amb més materials, com ara llavors, serradura i encenalls tenyits amb anilines, marro de cafè, càpsules de cafè i més materials recuperats. S'hi representen motius diversos, que poden anar lligats a la religiositat pròpia de Corpus, a temes locals, a efemèrides, etc. Tants com la imaginació i la tècnica dels catifaires permetin.

Tenen orígens molt remots, des de les decoracions amb flors i herbes que es feien a les llars romanes a la primavera, com les enramades, per bé que les decoracions florals són comunes a totes les cultures.

Les més populars són les d'Arbúcies, les de Sitges i les de Sallent.
A Arbúcies es van fer el passat 22 de maig.
Les Enramades d'Arbúcies, declarada festa tradicional d'interès nacional l'any 1999, és la festa més important d'Arbúcies. La festa més tradicional que es remunta com a mínim al s. XVI i que ha sabut adaptar-se en el transcurs del temps per mantenir-se una festa viva entre la població. Els elements de les Enramades d'Arbúcies són les catifes, la botifarrada, les passades del vespre i les del matí, les dances, les enramades i els concerts.



La primera referència escrita sobre les enramades d'Arbúcies data del 21 de juny de l'any 1589, el segle XVI, durant la Diada de Corpus. Aquesta referència es pot trobar als arxius parroquials ja que durant l'enramada de l'antiga placeta d'Arbúcies uns treballadors que plantaven un pi, per engalanar-la, quan van voler-lo aixecar va caure i va aixafar un dels treballadors.

Amb un fort caràcter religiós, durant els segles XVII, XVIII i XIX les enramades van anar canviant de format però mantenint l'estructura tradicional. A les acaballes del segle XIX ja s'havien consolidat quatre carrers d'enramada: Enramada del Damunt, que actualment és de la Plaça; Enramada del Vern, actualment del Castell; Enramada del Sorrall, i Enramada de Magne.

Durant el segle XX, amb el creixement demogràfic i urbanístic de la vila, sobretot a la zona cèntrica, va aparèixer l'enramada de la Carretera. Aquesta última addició, juntament amb els altres quatre carrers, és el format que s'ha mantingut fins avui en dia.

Fou l'any 1947 quan es van incorporar les catifes de flors naturals tal com es fan a dia d'avui, un de les característiques més distintives de les Enramades d'Arbúcies actualment. Aquestes catifes estan fetes amb pètals i són dissenyades els dies abans pels responsables dels carrers. Abans d'aquest format, les catifes florals no tenien dibuixos i es feien ofrenes florals que es llançaven al pas del Santíssim Sagrament.


A partir de l'any 1977 es va suprimir la processó del Corpus Christi, encapçalada pel pas del santíssim sa­grament, que s'havia celebrat fins aleshores. L'any 1980 es traslladaria el dia de les catifes al diumenge anterior de la diada de Corpus, que a partir d'aquell any era feiner, i juntament amb la substitució de la processó per la cercavila es va suprimir el sentit religiós de les enramades.

Des d'aleshores la festa ha esdevingut un gran esdeveniment, amb un fort component turístic, organitzada per l'Ajuntament, la comissió de festes i la col·laboració de tot el poble. L'any 2014, el diumenge d'abans de Corpus, unes 10.000 persones van recórrer els 2 km de catifes florals i es calcula que durant totes les Enramades unes 30.000 persones visiten la vila.



Actualment els diferents elements que composen les Enramades d’Arbúcies són: el concurs de catifes de flors, les passades dels carrers, les danses i sardanes, les enramades, els concerts, el ball i la cercavila.

De bon matí del diumenge abans de Corpus, els carrers s’omplen de gent atrafegada confeccionant les catifes amb dibuixos diversos i complicats. Al llarg del matí, l’asfalt va prenent a poc a poc un aspecte ben florit. Per altra banda s’ornamenten les façanes de les cases i es confeccionen arcs amb brancatges posats de banda a banda dels carrers. Al migdia té lloc el Concurs de catifes de flors naturals, en el qual s’escollirà la millor catifa de la festa. A la tarda, la desfilada de carrosses i elements festius, encapçalada pels gegants, fa el recorregut per sobre les catifes, sacrificant aquest art efímer en honor a la festa.

Les enramades s’allarguen del dijous de fins al diumenge de Corpus i els qui prenen el relleu de la festa són els diferents barris, competint entre ells per veure qui fa la festa més lluïda. La celebració a cada un dels barris comença amb la passada pels carrers enramats il·luminats amb atxes que porten els participants i a ritme del marxós Pasodoble ligero, una melodia vuitcentista. Al final del recorregut comença el ball. L’endemà té lloc la dansa, l’acte central de l’enramada, un ball sense nom, executat per parelles que estan ordenades per edat i que és una desfilada al so de la cobla, sense passos coreogràfics ni punts de dansa. A la tarda concert de la festa i ball, que seguirà per la ballada de les tres sardanes a una de les places del barri. A la nit, és un altre barri el que relleva a l’anterior i així fins que tots els barris s’han sumat a la festa.

Exemples d'enramades.
Atxes i processó a la foto inferior

(Oriol)


sábado, 21 de mayo de 2016

Nit dels Museus


La Nit dels Museus és un esdeveniment cultural organitzat en forma conjunta amb diversos museus i institucions culturals en un lloc on els establiments obren fins tard a la nit. Aquest esdeveniment busca introduir noves persones a les institucions culturals.

La primera Nit dels Museus va tenir lloc a Berlin el 1997 i aquest concepte ha estat molt ben rebut. Des de llavors, el número d'institucions i exhibicions ha crescut considerablement i més de 120 ciutats al llarg d'Europa i a la resta del món també ho fan.

Aquest any a Barcelona el 21/05/2016 des de les 19:00 hores fins la 01:00 hores estaran les portes obertes gratuitament per tal de participar en aquest esdeveniment. A més de visitar el museu d'una altre manera (de nit) també hi haurà concerts, visites guiades, tallers per tota la família i espectacles.

(NÚRIA CAPDEVILA) 

miércoles, 18 de mayo de 2016

SEGONA PASQUA

LA SEGONA PASQUA O PASQUA GRANADA



La Pentecosta prové del llatí pentecostés literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté  "el cinquantè dia" o Pasqua Granadaés una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant. A la litúrgia catòlica és la festa més important després de la Pasqua de Resurrecció i el Nadal.

El fons històric d'aquesta celebració es basa a la festa setmanal jueva anomenada durant la qual se celebra el cinquantè dia de l'aparició de Déu al mont del Sinaí. Per tant el dia de pentecosta també se celebra el lliurament de la Llei dels manaments alpoble d'Israel.

El dia en què s'escau la seva festa és mòbil, ja que depèn de la data de la Pasqua de Resurrecció, la qual es realitza amb un càlcul lunar, el que dóna com a resultat una data variable cada any. Essent aquesta Pasqua celebrada a dates diverses, segons la varietat de les confessions cristianes, en conseqüència la Pentecosta se celebra també en dates diferents segons la tradició occidental i oriental del cristianisme. L'Església Ortodoxa celebra el dilluns de Pentecosta com el Dia (o el Dilluns) de l'Esperit Sant i en particular el fet històric del seu descens en els sants apòstols a la Pentecosta. En la litúrgia de dilluns de l'Esperit Sant, es canten molts dels mateixos himnes del dia de Pentecosta. L'endemà s'anomena el Tercer Dia de la Trinitat.





També s’anomena la Pasqua granada degut a l’època de l’any on cau (primavera) simbolitzant la floració dels fruits.

MONTSERRAT 2



Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (Bages), a una alçària de 720 m sobre el nivell del mar. És un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes. L'actual abat és Josep Maria Soler i Canals.

El complex monàstic, juntament amb les dependències i els serveis annexos, conforma un petit nucli de població que, segons el cens del 2006, comptava amb 68 habitants.

El monestir està dividit per la nau, l’interior, l’exterior, el claustre i el reflectori

NAU:.

EXTERIOR:


CLAUSTRE:



Museu de Montserrat



S’obre a principis de segle XX. 

El creador de la idea del museu és Bonaventura Obac. 

Cinc col·leccions diferents. Peces molt exclusives. 

1- Arqueologia d’Orient: Representats diferents països bíblics. 

2- Pintura antiga: Romànic i gòtic(Edat Mitjana) 

3- Orfebreria: Peces de valor 
4- Pintura moderna: Caravaggio, Greco, 
5- Niagra Sum: La Moreneta 
6- Avantguardes: Ramon Casas 

És una institució museística catalana, existent al monestir de Montserrat, a Monistrol, declarada museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya. En tant que part integrant de l'abadia, el museu té l'estatut propi d'una institució eclesiàstica, realitat que no entra en conflicte amb la voluntat del museu de presentar públicament mostres del millor art produït en territori català. 

A més, és l’únic museu del món en el qual les seves col·leccions vénen a través de donacions. I a més quan van comprar uns quadres, un va resultar ser de Caravaggio.(és un dels exponents més destacats de l'escola naturalista).El fa ser únic per la seva varietat de quadres i per els seus diferents estills. 




L'Escolania de Montserrat 


És un cor de nens, que canta a veus blanques, cada dia, dividit en dues etapes; salve i vespres a la Basílica de Montserrat, sovint amb una gran afluència de pelegrins visitants de tot el món. Quan el repertori ho requereix, es complementa amb la Capella de Música de Montserrat, formada per alguns antics escolans i per la Capella de monjos del Monestir. És una de les institucions musicals més prestigioses d'Europa. L'Escolania és la més antiga d'Europa i encara subsisteix des de l'edat mitjana. Creada a redós del monestir benedictí dalt de la muntanya, com tantes altres al servei de les comunitats i de les catedrals, dedicada al culte religiós, després de moltes vicissituds i transformacions encara avui presta servei religiós al Santuari. 

Amb el seu cant, els escolans transmeten un missatge evangelitzador de bellesa que traspassa els límits lingüístics, culturals i fins religiosos. La Salve del migdia s'ha convertit en les darreres dècades en l'acte diari més concorregut del Santuari.

(Oriol)

martes, 10 de mayo de 2016

DIA DE LA MARE

 
 El dia de la mare és una festivitat que es celebra en honor a les mares de tot el món a diferents dates de l’any segons el país.
Les primeres celebracions del dia de la mare es remonten a l ‘Antiga Grècia on Rea la mare de Zeus, Posseidó i Hades era honorada. Els romans anomenaven aquesta festivitat Hilaria i es celebrava el 15 de març al temple de Cibeles, durant tres dies es realitzaven ofrenes. Anys més tard els catòlics van trasformar la festivitat pagana per honrar a la Verge Maria ( mare de Jesús).
Al segle XVII, a Anglaterra es celebrava un fet similar ( relacionat amb la verge Maria) anomenat “ Diumenge de Mares”,  durant aquest dia els nens anaven a misa i tornaven a casa amb regals per les seves mares. A més a més com moltes persones treballaven per altres families no tenien gaire temps per estar a les seves cases, per aquesta raó aquell diumenge se’ls donava el dia lliure per visitar a les seves famílies.
A Estats Units la celebració s’origina el 1870 quan Julia Ward Howe ( poeta, autora de l’Himne de batalla de la República) va suggerir que aquesta data fos dedicada a honrar la pau i va començar a celebrar trobades cada any a la ciutat de Boston. Seguint amb Estats Units, Anne Jarvis  al 1905 va començar a escriure a advocats, metges, polítics i altres personalitats perquè li donéssin suport amb el seu projecte, que consistia en celebrar el Dia de la Mare en l’aniversari de la mort de la seva mare el segon diumenge de maig. 5 anys més tard el 1910 en molts estats ja es celebrava i finalment el 1914 el Congrés del Estats Units  va aprovar el Dia de la mare i la va declarar com a festa nacional. Anys més tard la festa va perdre el sentit emocional i es va convertir en una festa comercial, per aquesta raó Anne Jarvis va denunciar-ho i va demanar que la festa s’eliminés del calendari però no  ho va aconseguir.
Al dia dels disturbis hi havia un grup de mares juntament amb Anne Jarvis que venien clavells blancs, per aquesta raó els clavells blancs es relacionen amb el dia de la mare.
 
 
 
 

miércoles, 4 de mayo de 2016

Dòlar femení

Per primera vegada la moneda més forta del món, el dòlar (concretament el de 20), portarà impresa la cara d'una dona. El Govern dels EUA ha decidit substituir l'expresident Andrew Jackson per Harriet Tubman (1820 - 1913) va ser una esclava que va escapar de l'esclavitud i va ajudar a altres a fer el mateix als EUA. Es canviarà a partir del 2020 i és un canvi merescut i històric ja que no s'havia modificat la moneda des de 1929.

    

(NÚRIA CAPDEVILA)