La paraula Montserrat prové de la paraula mont "muntanya" i serrat "cadena muntanyosa". La paraula serra prové del llatí, i significa "instrument per serrar", la muntanya recorda a les dents d'una serra. La primera vegada que va aparèixer el nom de Montserrat va ser durant el segle XI.
L'origen geològic de la muntanya es remonta a aproximadament fa 50 milions d’anys. Hi havia un golf marí poc profund, on ara podem trobar la Depressió Central Catalana, al qual desembocaven rius procedents del massís catalano-balear, i que transportaven grans masses de còdols (fragments de roques arrodonides com a conseqüència de l’erosió i el transport). Aquests còdols es van anar barrejant amb altres materials més pastosos i van acabar formant una gran massa que, quan va desaparèixer el massís catalano-balear i es van anar succeint tota una sèrie de cataclismes geològics als terrenys del voltant del gran golf, el relleu de Montserrat va aparèixer del fons del mar, fa uns 10 milions d’anys. La forma que té actualment es deu a la erosió provocada pels agents geològics externs.
La llegenda del trencanous explica que on actualment hi ha la muntanya de Montserrat, antigament hi havia una ciutat anomenada Trencanous. Els habitants d'aquesta ciutat només estaven preocupats pels temes econòmics i els plaers de la vida, i es van oblidar de la religió.
El dia de la crucifixió de Jesucrist el món va patir un gran terretrèmol, i Trencanous va ser capgirada totalment, de forma que els pics de Montserrat són les arrels dels edificis de la ciutat.
Tots els habitants van morir menys 7 sacerdots, que eren creients, i les filles del rei, que no van pecar. Els 7 sacerdots encara vaguen per Montserrat, i es diu que els dies de vent o de tempesta se senten els seus crits. També a les filles del rei, que encara romanen a les coves de Salnitre, on canten i riuen.
També es diu que a la muntanya resta soterrat el soldat anomenat Malcús, que li va clavar una bofetada a Jesucrist quan va anar a arrestar-lo, i va ser condemnat a viure en un pou profund fins que el món s'acabi. Es poden sentir els cops que dona i com parla el migdia de Dijous Sant.
El pic més alt i més important és Sant Geroni, situat a 1.236 metres d'altura. Altres pics importants són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan o la Palomera, però hi ha molts altres.
La llegenda del Serrat del Moro parla de quan els moros, després d'envair la península, van arribar a Catalunya, van venir amb un exèrcit de gegants que causaven pànic per on passaven i mataven a tots els cristians que es trobaven. Amb els anys, gràcies a la intercessió divina, la Creu va triomfar sobre la Mitja Lluna i aquells gegants van ser convertits en pedra. Són les roques eriçades que destaquen clarament en el perfil de la muntanya, en què s’hi pot veure les terribles fesomies dels gegants. El llegendari tradicional diu que aquests no són pas morts i que poden reviure quan els sarraïns ens tornin a envair.
La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya i una de les set patrones de les comunitats autònomes d'Espanya. Està situada al monestir de Montserrat.
Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat va ser trobada per uns pastors l’any 880 a l'interior d'una cova. Quan el bisbe va sentir la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat no va ser possible, ja que l'estàtua pesava massa. El bisbe ho va interpretar com el desig de la Mare de Déu de quedar-se al lloc on se l'havia trobada i va ordenar la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir.
La figura de l'actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta, representa la Mare de Déu amb el Nen Jesús assegut a la falda. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers; el nen petit té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.
L'origen del color negre de la es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.
L'11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril.
(Alba Clares)
No hay comentarios:
Publicar un comentario