PALMES I PALMONS

Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams. Els palmons són peces més grans i senzilles, fetes a partir d’una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria. Antigament les palmes eren més utilitzades per les nenes i els nens solien portar palmons.

Són típics de la festivitat de Rams perquè rememoren l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on segons les escriptures va ser rebut per la multitud amb rams. Al final de la missa del diumenge de Rams es fa una processó en què es beneeixen les palmes, els palmons i els rams de llorer. En algunes llars encara és tradició de penjar la palma beneïda al balcó i deixar-la-hi tot l’any, perquè hom creu que dóna protecció i bona sort. Abans d'aquesta festa molts pobles i ciutats fan fires especialitzades on es poden trobar palmes, palmons i tota mena de cintes, flocs, figuretes i llaminadures per a ornar-les.

La palma tradicional és la fulla de la palmera engroguida i després treballada amb tècniques de cistelleria. Una fulla llarga només engroguida és un palmó. S'engrogueixen a l’arbre deprivant-les de l’acció de la llum.

Palmes i palmons s'usen per a commemorar l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem a les celebracions del Diumenge de Rams.

És tradició que les nenes portin palmes trenades, formant dibuixos i carregades de caramels. Quan creixen porten el mateix que els nens, el palmó i és costum picar el peu d'aquest a terra. Les palmes i palmons es decoraven amb llaminadures en forma de rosaris i figuretes en colors blanc i rosa fetes de sucre. Tradicionalment eren els padrins els que regalaven les palmes i palmons als fillols. Sovint els adults porten fulles petites de palma o de llorer més discretes.

A aquest acte, calia anar-hi ben mudat, i estrenar roba aquest dia ha estat una tradició ben vigent fins fa uns anys.

A altres llocs d'Europa, com a Polònia i a Lituània també es fan servir palmes decorades a les celebracions del Diumenge de Rams.

(Georgina López)

SETMANA SANTA I PASQUA

SETMANA SANTA

La Setmana Santa és la conmemoració annual cristiana de la Passió (Via crucis ,camí cap a la creu, vida de Jesús  des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió), la mort i la Resurrecció de Jesucrist.. Comença el Diumenge de Rams (conmemora l’entrada de Jesús a Jerúsalem) i acaba el Diumenge de Resurrecció. En el transcurs de la setmana es produeixen diverses activitats com processons i escenificacions teatrals que recreen els últims moments de la vida de Jesucrist a la Terra (passió, mort i resurrecció). Els dies més importants són: Dijous sant, Divendres sant i Dissabte sant.

PASQUA

La Pasqua, etimològicament prové de la paraula hebrea “pésakh” que significa pas. La Pasqua és la festa central del cristianisme, pel món occidental la Pasqua representa la celebració de l’arribada de la primavera. La Pasqua és un període en el qual els cristians conmemoren la resurrecció de Jesucrist, tres dies després d’haver estat crucificat. Comença el diumenge de Pasqua i s’allarga vuit dies, la Pasqua tanca la Quaresma i marca el retorn de la vida i l’abundància (fi hivern; inici primavera).

L’origen de la Pasqua prové d’una tradició jueva que conmemora la travessa del Mar Roig per part dels israelites quan fugien d’Egipte. L’etimologia de Pasqua prové del hebreu pesakh que significa pas o passatge (que pot refereǹcia al pas de l’esclavitud a la llibertat o d’una terra d’exili a la Terra Promesa)

 

 

SANT JOSEP

Sant Josep  fou el marit de la Verge Maria. Tot i que segons el Nou Testament només fou una mena de pare adoptiu de Crist, se'l reverencia com al seu pare. És venerat com a sant per tota la cristiandat.  Es representa amb el Nen Jesús, a l'agonia o en la glorificació.

En l'Evangeli segons Mateu, Josep era fill de Jacob, fill de Matan. La seva casa descendia del rei David. Es considera que Josep estava al càrrec de la família del seu germà Alfeu o Clopas. Segons algunes interpretacions de la història bíblica, Josep s'havia casat amb la seva cunyada Maria de Clopas quan el seu germà Clopas va morir sense descendencia. Altres fonts no li assignen aquesta paternitat, però si que el situen al càrrec del sis fills del seu germà a la mort d'aquest. De fet, la convivència de Josep amb Maria va ser posterior a l'Anunciació.

Segons el Nou Testament, estava casat amb Maria quan ella es va quedar embarassada i va tenir un moment de dubte, pensant si havia de repudiar-la. Un àngel se li aparegué en somnis per assegurar-li que la seva promesa no havia estat amb cap altre home i llavors no va dubtar més (per això és un dels patrons de la fe confiada).

Després del naixement del seu fill Jesús, va protegir la seva família emigrant a Egipte quan el rei Herodes volia matar el seu fill i es va encarregar dels primers ritus jueus del nen.

La celebració de la seva festa el 19 de març va ser adoptat pels franciscans el 1399, seguit pels dominics una mica després. A l'inici del segle XV va estar molt promocionada pels conservadors catòlics flamencs, especialment el cardenal Peter d'Ailly, bisbe de Cambrai i John Gerson, degà de l'església de sant Donatià a Bruges. Varen proposar, dins el Concili de Constança, que Josep fos elevat a un rang similar als apòstols i que es reconegués com a festa el matrimoni de Josep i Maria. No varen aconseguir-ho i no seria fins al 1479 quan es va incorporar la festa de sant Josep al breviari catòlic, convertint-la en obligatòria per a tota l'Església Catòlica a partir del 1621.

 La tradició afirma que era fuster de professió. A partir del segle XVII, quan se'n difongué el culte, va ésser era una festa molt popular a Catalunya. Es va convertir en el dia que es feia i menjava la crema de Sant Josep o crema cremada, a base de llet, ja que era el moment que la llet dels animals comença a ésser abundant, ja que les vaques i ovelles han criat. Igualment, el mató de Sant Josep es guarnia amb flors de paper, blanques o de colors diversos. 

(Georgina López)

CLARA ROCKMORE

Vílnius, 9 de març de 1911 - Nova York, 10 de maig de 1998

Va ser una nena prodigi. Tenia totes les qualitats necessàries per a passar a la història com una virtuosa del violí , però una malaltia òssia derivada dels seus problemes de desnutrició infantil la va obligar a allunyar-se del que fins a aquest moment era el seu instrument favorit. Va ser, en les seves pròpies paraules , « una tragèdia ». Però aquesta separació forçosa no va provocar que s'allunyés de la música, més aviat tot el contrari , la va fer conèixer i dominar el theremin , l'instrument que es toca « sense tocar-lo » , al qual « va donar la seva vida » i amb el qual Clara Rockmore va passar a ser coneguda com la precursora de la música electrònica .

LÉON THEREMIN

Va ser un inventor jueu rus (15 agost 1896 - 3 novembre 1993). Des de jove va estudiar amb gran passió el món de la música i de l'electricitat. La seva experiència amb el violoncel el va fer voler inventar un instrument de similar registre però eliminant certes barreres físiques com la necessitat de fregar un arc contra les cordes i de desplaçar els dits pel pal . Dels seus intents va sortir un instrument estrany i completament diferent a quants existien, el eterófono o theremin ( també conegut com thereminvox ) .

THEREMÍN

El disseny clàssic consisteix en una caixa amb dues antenes. S'executa apropant i allunyant la mà de cadascuna de les antenes corresponents , sense arribar a tocar-les. L'antena dreta sol ser recta i en vertical , i serveix per a controlar la freqüència o to : com més a prop estigui la mà dreta de la mateixa , més agut serà el so produït. L'antena esquerra és horitzontal i amb forma de bucle , i serveix per controlar el nivell de volum : com més a prop estigui la mà esquerra , més baixa el volum.

(MAR)

OUS DE FABERGÉ

OUS DE FABERGÉ

Un Ou de Fabergé és una de les milers de joies en forma d'ou creades per la casa Fabergé des del 1885 fins a 1917. La majoria eren miniatures que van ser populars com a regal durant la Pasqua cristiana. Es podien enganxar a una cadena per al coll o bé anar sols o en grup.

Els ous Fabergé més famosos i més grossos van ser produïts per al tsars de Rússia Alexandre III i Nicolau II Dels 50 que es van fer n'han sobreviscut 42. El 1885, el tsar Alexandre III li va encarregar a Peter Carl Fabergé un ou de Pasqua per a obsequiar a la seva esposa, la tsarina María Fydorevna. El joier va dissenyar una peça de la grandària d'un ou de gallina.

                                     

Anna Escribano 

EL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

EL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA 

El dia internacional de la dona treballadora es celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides (ONU). És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme. Aquest dia commemora la lluita de la dona per la seva participació al camp del treball i a la societat en general.

La instauració d’aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d’un llarg procés. Sovint s’atribueix la celebració de la data a l’incendi ocorregut el 1908 a la fàbrica Cotton Textile Factory de Washington. Allà un grup de treballadores va declarar una vaga en protesta per les insuportables condicions de treball que vivien . Les seves reivindicacions eren les següents:

· Reduir la jornada laboral de 16 hores diàries a 10, per poder dedicar més temps a la família.

· Descans dominical.

· Volien cobrar el mateix que els homes. Elles cobraven 1/3 del sou dels homes per realitzar la mateixa tasca.

· Dret a la lactància i a la reducció de la jornada laboral.

· Més condicions inhumanes de treball.

L’amo no va acceptar la vaga, va tancar les portes de la fàbrica i hi va calar foc. En ella van morir 129 treballadores carbonitzades.

La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l’any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals de la fàbrica.El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d’aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917.

Anna Escribano