Les minves de gener

LES MINVES DE GENER

Les minves de gener són reduccions del nivell del mar que es produeixen a l’hivern a causa d’altes pressions. Aquest fenomen ens dona uns dies de bonança a la costa i una mar molt plana.

Joan Maragall va escriure el poema “les minves de gener”, compost per 23 versos decàsil·labs escrits en plena exultació amorosa, publicat a L’Avenç del 31 de gener de 1891. El poeta utilitza la naturalesa per expressar la seva felicitat i la seva esperança, després d’anys d’inquietuds i decepcions. El poema es dedicat a Clara Noble, la seva esposa, ell tenia 31 anys i Clara 18.

"Com al mig de l’hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l’aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d’esclatar en verdor les branques nues,
que l’horitzó ha d’omplir-se d’orenetes,
i que s’ha d’embaumar tota la terra.
¿No sents una frisança, dona? Digues,
¿no et sents la primavera a les entranyes?
Llença’t, doncs, al carrer: si t’hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n’és dia.
Som al mig de l’hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n’és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d’hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna".